Ja som més a prop.

Hola a tothom!!
Aquestaja és l’última fotografia que ens hem fet els 15 magnífics en terres africanes. Abans d’ahir a la tarda vàrem arribar a Tànger per fer-hi nit i esperar el ferri que ahir per la tarda ens va portar fins a la Península.
El viatge ha anat molt bé i estem molt contents i contentes del suport que hem rebut de tota la gent que a través d’aquest blog ens ha fet arribar els seus comentaris donant-nos ànims i ajudant-nos a sentir-nos una mica més a prop de casa.
La fotografia ens la vàrem fer en un carrer de de Tànger just abans de fer-nos la dutxa tan esperada, és per això que després vam descobrir que no estàvem tant bronzejats com ens pensàvem.
Des de Tànger, salutacions a tota la gent que ha compartit amb nosaltres aquesta experiència i fins ben aviat!!!

Los 15 anónimos.

3000 kilómetros nos separan de nuestras casas. Con una media de 700 kilómetros cada día reducimos esa distancia para estar cerca de los nuestros. Un grupo reducido de 15 personas regresan después de estar durante 20 días conviviendo momentos inolvidables en unos países donde la ayuda humanitaria es necesaria.

15 personas anónimas que conducen relevándose unos a otros para no perder ni un minuto. Anónimos? Rectifico, no somos anónimos detrás están nuestras familias y amigos que nos apoyan por el trabajo que estamos realizando.

Y para no ser anónimos y que toda persona que lea este blog sepa de quien estoy hablando, paso a comentarlos.

Con el numero uno circula Roque guiando toda la caravana a buen puerto, auque nos podemos perder no pasa nada, pues como dice el refrán todos los caminos llevan a Roma. Le acompaña en ocasiones Montse, una de las dos féminas de grupo. Ella aporta la tranquilidad de llevar todos los papeles en regla para poder pasar todos los controles habidos y por haber. Otras veces ocupa el puesto Toribio, nuestro cocinero. Sin él las cenas no son lo mismo, junto a sus famosos comentarios.

Detrás del vehiculo ligero circula Pere, o Mr. Llonguet, conocido por su gran pasión por el pan, tiene en su gps marcado donde esta el mejor pan en todos los países. Acompañado por Xevi, su escudero fiel en el camión le hace los bocatas y le releva en la conducción.

Después van Rodrigo con un camión con remolque que hace que la conducción sea algo más complicada, le acompaña Gali, nuestro pastelero/conductor preferido (nunca olvidaremos tus churros con chocolate en Algeciras).

Seguidos de cerca por el Vehiculo rígido Muxu que pilota la estrella revelación de este año, Isi, allá donde mires está para echarte una mano, vamos lo que se dice un chico para todo. Le acompaña, Carles el otro benjamín del grupo, pero con la suficiente experiencia y confianza para llevar cualquier tipo de vehículos.

Detrás está Paco con un invento en el techo del camión, un generador y un compresor para poder circular correctamente, ya que se averió en la bajada. Cada cierto tiempo tiene que estar atento, para que no se pare el invento. A su lado le acompaña Marta la enfermera que nos trata mejor que un doctor de pago, cualquier malestar o dolor por muy cansada que este le da un tratamiento.

Con el Man numero 5 circula Diego, el mejor cuenta chiste de la historia, un conductor hábil y un fanático del track numero tres del disco El barrio “la voz de mi silencio” A su lado esta Toni, el reportero más chicharachero de Barrio sésamo (siempre quise ser Gustavo) moviendo los camiones para arriba y para abajo para tener las mejores imágenes, y mareando a los conductores con sus exigencias.

Y cerrando el grupo Carbonell, el MC Giver de la caravana, tanto repara un camión como un reloj suizo. Lleva el camión surtido de todos los extras posibles que se le pueden poner en un camión, a su lado Amadeu que ya ha adquirido las funciones de Carbo, solo le falta el reloj suizo.

En fin, este es el personal que circula por África y ya sea vía telefónica o vía Internet estamos siempre en contacto. Nos escriben mensajes a través de este blog. Mensajes que leemos todos juntos o nos los lee Montse a través de la emisora. Cada uno de nosotros nos alegramos que el amigo de un compañero le escriba cuatro palabras de ánimos, y si escribe una hija, el llanto de ese compañero se hace extensivo a los demás. Por eso pido que familiares y amigos sigan escribiendo sus comentarios en el blog; ellos nos animan con esos mensajes a no desfallecer y a seguir hacia delante.

Por Toni Hervás.

Més a prop de casa.

Els 15 participants que encara formem la Caravana Solidària estem fent ja el camí de tornada cap a Barcelona. Els camions ja estan buits de material i la feina ja està tota acabada, ara només falta fer els kilòmetres que ens separen de casa nostra.

La pols i el calor encara ens acompanyen a tot moment i només esperem on podrem donar-nos la propera dutxa.

Avui dimecres ens hem trobat la sorpresa de trobar-nos el cartell que vàrem col·locar a l’anada i des d’aquest punt quilomètric al mig de desert del Sàhara, us volem saludar a tots.

Alguns ja són a casa!

Després de llargs quilòmetres, molta feina, poc descans, molta satisfacció i companyerisme; aquest matí cap a les 9:30h del matí han arribat els primers caravaneros amb avió des de Dakar. Tota la nit volant per arribar novament a casa i retrobar-se, un cop més, amb la realitat del seus dies...

Tots ells, amb un somriure a la cara han anat sortint de la terminal de l'aeroport del Prat on han donat per finalitzada la Caravana d'enguany.

Tot i així, encara ens queden molts companys que segueixen a la carretera a travessant la càlida Mauritània. Des d'aquí els animem i els hi desitgem un molt bon viatge de tornada. A ells encara els hi queden algunes aventures per viure.

I com sempre, hem estat a Diakha Madina!

Aquí estem tots els que vam tenir el plaer d’anar fins a Diakha Madina! Vam ser rebuts pel nostre estimat Koumera i diversos membres de les autoritats... fins i tot l’Imam del poble va venir a rebre’ns. Vam estar visitant la població i els projectes que s’han dut a terme. Mentre uns gaudíem de la visita, la metgessa de la nostra columna, la Maria, va poder presenciar el naixement d’un nadó.

A la mateixa població de Diakha, vam trobar-nos a la Fanta que li dúiem un encàrrec i molts records per ella de part de la Judit Mascó en la que va establir molta amistat en el 2004. També vam gaudir d'una passejada amb ella pel poble.

Els somriures d'Àfrica

Després de llargs dies d’entregues de material i nombrosos actes de rebuda a totes les poblacions per les que passàvem, ens sentim ja a la recta final de la Caravana ja que avui hem començat a desfer tot el camí transcorregut durant aquests dies passats.

Han sigut dies plens d’emocions, de sentir-nos contents per tota la feina realitzada tot i que hem tingut algun que altre contra temps del que ara mirem com una anècdota més d’aquesta Caravana 2007.

Som molts els membres que hem format part de la Caravana d’enguany, i tots ara comencem a sentir aquell regust de satisfacció perquè tota la feina ha sortit com estava previst però alhora de certa tristesa al deixar aquestes terres que tan ens enriqueixen.

Aquesta fotografia feta a la població d’Oussouye és una mostra de tots els somriures que ens arranca la gent de l’Àfrica, alhora que nosaltres els fem somriure a ells. Nosaltres ajudem a aquells que més ho necessiten i aquests, també ens ensenyen a nosaltres com apreciar la vida. Aquí tots hi sortim guanyant.

La tranquilitat de la foscor

Després d’una llarga jornada de feina, ahir tots nosaltres vam poder gaudir d’unes postes de sol precioses, estiguéssim on estiguéssim tenint en compte que ens trobem dividits en tres columnes, repartits per Senegal i Gàmbia.
La pau aquests dies creix dins nostre tot i la velocitat que portem a tota hora. I veure el sol pondre’s i sortir cada matí significa que anem fent la nostre feina a passos gegants.
No us dóna tota la tranquil·litat que necessitem sempre aquesta fotografia?

L'Ama és part de la família de la Caravana

Avui per l’Ama, per tota la increïble feina que està fent amb la Caravana, tot donant-nos suport a cada moment i amb tots els nostres projectes que portem a terme. Avui mateix seria impossible imaginar-nos una Caravana pel Senegal i Gàmbia sense l’ajuda del Ama.

Des d’aquí volem agrair-li tot el suport que ens dóna dia a dia i per poder-nos facilitar tant les coses amb el tema de duanes i transport.

Tal i com podeu veure a la fotografia, hi tenim a l'Ama amb la seva família i la nostra companya Montse Bosch!

Gràcies Ama per ser sempre al nostre costat!

La Regina de Sam Sam

Mentre entrem a les profunditats del Senegal i anem fent les descàrregues corresponents, ens anem trobant amb tot d'amics i amigues que any rere any segueixen endavant amb els projectes que tenen i el seu seguiment cada cop és més notori.

La nostre estimada Regina és un d'aquests casos on ens ha demostrat tota la increible labor que fa al Centre Technique de Promotion Femenine de Kalasans. Ella acompanyada per totes les noies que té sota la seva tutela, ens van fer ahir, com ja és costum, una rebuda increible!! i aquest any a més a més, ens han invitat a un dinar deliciós.

Però amb les presses ens va faltar temps per poder parlar amb la Regina i per això, ahir al vespre va ser ella qui va venir a sopar amb nosaltres a Thies.

A vegades, amb les presses, ens oblidem del més important... del diàleg!

La última foto entre les dunes

Aquí teniu la darrera fotografia que ens vam fer en l'últim dia de ruta per Mauritània. Aquí si que se'ns veu a tots! Encara se'ns reconeix veritat? Com a molt anem amb les cares més brutes de pols però els somriures no ens falten!

El Senegal està cada cop més a prop

Després de diversos dies amb problemes de comunicació i a travessant zones completament àrides i desèrtiques, tornem a donar senyals de vida! Els GPS’s us han tingut enganyats com si encara estiguéssim a Marroc. Però avui arribem a Senegal després d’aquesta extensa travessia tot "fent rallys" entre les dunes i on també hem entregat material a Nouadhibou i Nouakchot.

D’altra banda, aquest vespre també s’inclourà a la Caravana l’expedició que va sortir ahir de Barcelona cap a Dakar. Això comporta que la Caravana encara creixi més durant aquest dies i pugui cobrir les nombroses entregues que farem a Senegal.

I ara, no sabem perquè sembla que la web de la Caravana ha decidit dur-nos la contraria i no funcionar. Però no patiu que estarem alerta i a la que puguem, tornarà a estar al dia com ja és costum.

Un càmera excepcional!

Des de la Caravana Solidària volem ressaltar el treball que està fent el càmera del grup, Toni Hervàs, que està a tot arreu gravant els moments més rellevants d’aquests dies perquè a la tornada tothom pugui compartir les millors imatges d’aquesta caravana 2007.
Tot i les dificultats i la manca d’un equip tècnic, el Toni fa la feina ell sol i a més compagina el treball de filmació amb les tasques que tots els caravaneros els hi toca fer, com és la intendència i la conducció.
Al final haurem de dir-li “Toni el imparable”! perquè com podeu veure a la foto, on vagi ell, va la seva apreciada càmera. Perquè cada pas que fa està enregistrat en les múltiples cintes que ja deu col·leccionar.

La nostre pregunta és: mentre dormim també ens graves?

Encara que sigui així, gràcies Toni per tota l’excel·lent feina que estàs fent!