Ha arribat l’hora de la veritat. És l’hora del repte. La Caravana Solidària comença. Els més matiners arribaven al moll de Marina al punt de les 7. I desprès us podeu imaginar… Un darrera l’altre companyes i companys, familiars i amics… Tots anaven arribant per testimoniar la sortida. I com cada any. Petons i abraçades i el “cuida’t, vigila, passa-t’ho bé…” I mentre els uns s’acomiadaven de veritat, altres deien: “Ai, mira, si fan una pel·lícula!”. Era un comiat assajat, el d’una escena de la pel·lícula que fan els de Tus Ojos, una productora de Madrid disposada a portar-nos a la fama.
I els motors han començat el seu brrrrooommmmmm! I cap a port. Repartiment de càtering, recomposició d’equipatge… I cap a la bodega de l’Excelsior, el vaixell de la companyia Grandi Navi Veloci que ens portarà a Tànger. I ara què? Doncs macarroni, macarroni i macarroni… Ja corrien les veus d’alarma d’uns quants, tot recordant la tornada de l’any passat en aquest vaixell. Però bé, no ens amoïnem. Resignats a passar més de 24 hores, ens repartim entre jocs de taula, la migdiada, la xerradeta… mentre el Toni prepara els papers de rigor per les autoritats.
Bueno, no me resisto a la petición de Silvina, nuestra querida voluntaria del Cono Sur, que desea enviarle desde aquí a sus papás en Argentina un efusivo saludo: “viejos, los quiero mucho!!!”
Som a l’alçada de les costes d’Alacant. Fins demà. Esperem no cansar-nos de no fer res.
I els motors han començat el seu brrrrooommmmmm! I cap a port. Repartiment de càtering, recomposició d’equipatge… I cap a la bodega de l’Excelsior, el vaixell de la companyia Grandi Navi Veloci que ens portarà a Tànger. I ara què? Doncs macarroni, macarroni i macarroni… Ja corrien les veus d’alarma d’uns quants, tot recordant la tornada de l’any passat en aquest vaixell. Però bé, no ens amoïnem. Resignats a passar més de 24 hores, ens repartim entre jocs de taula, la migdiada, la xerradeta… mentre el Toni prepara els papers de rigor per les autoritats.
Bueno, no me resisto a la petición de Silvina, nuestra querida voluntaria del Cono Sur, que desea enviarle desde aquí a sus papás en Argentina un efusivo saludo: “viejos, los quiero mucho!!!”
Som a l’alçada de les costes d’Alacant. Fins demà. Esperem no cansar-nos de no fer res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada