D’hora ens llevem per tard marxar. A la benzinera on hem dormit ens hem estat més de 2 hores i mitja esperant que arribessin els de Tazarine a recollir la descàrrega. Havíem quedat a les 7. Doncs, passats 2/4 de 10 hem dit prou i hem decidir marxar.
I carretera i manta de nou cap a Tiznit. El paisatge sec i pla dels voltants de Marraqueix s’ha tornat un pèl verd als barrancs de l’Atlas. Poc atractiu aquesta vegada per la fotografia, perquè el sol era massa amunt, entre el migdia i les dues de la tarda. Sempre és pesat creuar l’Atlas per les cues dels camions.
A la benzinera Afriquia de l’entrada de Tiznit ens esperaven els representants de Gotharat, de Sidi Ifni. Eren les 4. Però, què podia passar perquè la felicitat no fos plena? Doncs que el Man 5 de Diego ens tornés a mortificar. Avaria. La d’ahir ha provocat la d’ahir o la d’avui és continuació de la d’ahir. El cas és que trobem a estar embolicats... i emprenyats. Els de Sidi Ifni convidant-nos a sopar tagine i nosaltres pendents de l’avaria. Mentrestant, i per passar el temps, la nostra actriu invitada, Ana Fernández, rebia proposicions per ser emparellada amb el germà del nostre receptor de caixes. No han arribat a cap acord, tot i la insistència.
Arreglat el camió iniciem la marxa cap a Tan Tan. Però com que és tan tard, les 10, diem de dormir al primer lloc que trobem bé. Doncs no! De nou el Man 5 diu que no vol marxar de Tiznit. Oh, no! Ens hem de quedar a la sortida de la ciutat al primer descampat. Fem un cercle amb els camions i els cotxes i muntem el campament. Després de la tensió.... la calma al voltant de la foguera. Demà serà un altre dia, 26 de novembre.
11 comentaris:
Desde Brcelona us enviem molta energia per tots,en especial per la nostra amiga Silvina,la seva nebodeta li envia un petonet molt. fort!que vagi molt bé!
Mensaje para "la pesadilla" del Pere. Estás guapísima con tus gafas de "Beckan"
Hola chicos que tal como tenemos hoy el cielito?está lleno de estrellas, bueno por si de cas, muchos besos, sé que estais cansadillos pero felices. Aliciaaaaa!!!!!!!!Bonita cuidáte y cuidarmela mucho.Besos Miles.
Desde TUS OJOS. En la foto del blog alcanzamos a ver la carita sonriente de Tim/Ismaila viviendo la doble aventura de la peli y la caravana.
Y para Ana, la actríz, me alegra mucho su éxito entre los guapos de la travesía. Ana, ayer hablé con tu padre.
Besos a la gente de TUS OJOS y en especial a mi director de ojos de acuario (te amo, guapo) CRISTINA
mensaje Rafael Monzón, el espiritu del maqui
tus kokis te mandan muchos besos y abrazos. Disfruta del viaje y de cada momento que vas a vivir
Saludos para toda la caravana y cuidarme a mi padre!!!!!!
Al habla la Man nº 5 Junior!!!! Vaya tela con el camión... menos mal que sois unos manitas y resolvéis cualquier tipo de problema que surja, pero espero que no dé ninguno más!!!!!! Como nos alegra recibir noticias de qué todo va bien a pesar de esos "contratiempos", esperamos con ansia las actualizaciones del blog!!!! Jooooooo como me gustaría estar allí!!!!!
En fins...ahora viene lo sentimental...decirle al conductor del camión "escacharrao..." que le echamos mucho de menos, que está guapisisisimo en las fotos, que por aquí todo el mundo nos pregunta como está y nos da recuerdos para él, que la mama te quiere mucho pero, yo más!!!!!!!!!!
Un besazo enorme para toda la Caravana!!!!
Papa, Alicia, Martona, Mónica muakkssssss
Bona tarda nois.
Quin dia mes complicat heu tingut...espero que avui millor...
UN PETO MOLT FORT DESDE CALONGE...
PACO,CARLOS,JOSEP,QUIM I SEBAS...UNA ABRAÇADA MOLT FORTAAAAAAAAAA....
Ade.
Hola, soy dorita , la mama de silvina, tratando de adivinar en el catalán para enterarme de lo que hacen y de lo que pasa por allí.
Muchos cariños para todos y un beso especial para la nenita amorosa de mami (no la carguen, mientras yo viva, y esté donde esté, aunque silvina tenga 50 años va a seguir siendo la nenita amorosa de mami)
Pero no la extraño nada (?), se que es feliz. Cuidenmela si????
Hola, muchos saludos para todos y un beso muy especial para nuestra querida prima Alicia. Qué tal bonita, cómo estas?. Estamos siguiendo la ruta a través del GPS.
Un besito muy fuerte de toda la familia (Jesús está alucinando viendo las imágenes en el Google Earth) y mucha fuerza que todavía queda.
Tus primos.
Recordant els paisatges meravellosos del gran Atlas, i malgrat el sol i les dificultats que no us deixen gaudir dels paisatges, un petonas per aquests homes i dones pacients que tot i així no perden el sentit de l'humor!!!!! a veure si encara anireu tots de casori, jajajaja
erham mualdyn per ser com sou!
I especialment al meu pare, per ser ell...i prou! cuida't
petonasssossssss
Muriel
Pare Josep Ramón quina aventura!! No sé si llegiràs aquest comentari, és la primera vegada que consulto un blog i això que els ensenyo a crear-ne un als meus alumnes!! T'aniré fent el seguiment, molt interessant tot plegat. Cuida'r molt plis que esteu molt Indiana Jones eh??!!??
Molts petonets de la família Catalina-Gimenez
La teva filla Sara
Publica un comentari a l'entrada