dimarts, 1 de desembre del 2009

27-11-2009 LES CRÒNIQUES PASSADES...


El gafe ens persegueix. Però no defallirem. Esperem que avui sigui la darrera crònica d’avaries. Sí amics. Ens he llevat ,encara fosc, a bans de les 7 i, com cada dia, amb els crits “aleccionadors” del Karbo per fer l’etapa L’Aiún-Dakhla (la Villacisneros espanyola). Doncs, l’IVECO del Josep Escamilla que falla, que no li arriba el gasoil. Nooo!!! Remenen els nostres experts mecànics. Res. “Pero no hay mal que por bien no venga”. La càmera de Tus Ojos ens converteix en protas de la peli i potser, qui ho sap, ens lloguen per alguna producció de Hollywood. Nosaltres, a la foto de l’Alícia, també els fem protas del nostre blog. Cap a les 10 diem d’anar a buscar un taller de camions a la ciutat, mentre fem una altra cadena per reubicar la càrrega al remolc, que s’ha convertit en el magatzem salvador.


A la ciutat només trobem que tallers de... de tot, en realitat. Aquí tothom fa el que pot per sobreviure. Així que el primer espavilat que trobem, promogut per un botiguer que parla espanyol, diu de venir e veure el camió. I el que suposàvem. S’ha de remolcar a la ciutat.... i allà es queda. Panorama: El Toni, el Nacho, la Mònica, la Susana, el Quim i el Pep es queden a veure com va tot, perquè ens ha jurat i perjurat que l’arreglava avui. Si no, “l’amenacem” ,el segrestem cap a Senegal. La resta, amb el Josep Lluís al davant, cap a Dakhla. Sortim -sembla una broma- a 2/4 de 4 de la tarda.

I llavors comencen més problemes amb el Man del Karbo. 3 o 4 parades perquè se li embruten els filtres i no passa bé el combustible. Però anem tirant, tot seguint la carretera arran de costa. És el nostre premi. I la posta de sol maravellosa que ens regala l’horitzò. Ens donem ànims. I per acabar-ho d’adobar, el bon rotllo, el Karbo demana a Alícia que llegeixi els vostres comentaris del blog. Emoció a l’engrós. Sobretot, els que heu donat ànims al Diego per haver de deixar el Man-5. Guau! L’hauríau de veure el Diego. Una madalena, sobretot pel comentari de la seva filla, la Chete. I la Silvina, rebent ànims de la seva mare a l’Argentina. I el Xavi Ros i el seu mamotreto, que va deixar sense saliva l’Alícia. I la Cristina de Tus Ojos, i... bé, tots. Gràcies pels vostres ànims. La Caravana és el que és, també perquè vosaltres sou com sou.

I a trancas y barrancas, arribem a Dakhla a la una de la matinada, després de fer una parada per treure’ns la son, sobretot els conductors, i de passar les barreres dels controls. Alguns molt pesats i més interessats en els cadeaux, que en el control de seguretat.

Al camping de Dakhla, el Roque i l’expedició de sanitàries i l’Albert Vilalta i el Leo ens esperàven impacients.

Cap a quarts de 4 de la matinada es presenten els soferts que es van quedar guaitant l’IVECO. S’hi ha hagut de deixar, perquè no hi ha hagut temps d’arreglar-lo i demà és la festa Tabasquí, la del xai. I aquí no penca ni Déu (aquí es tracta d’Alà) El recollirem a la tornada. No us preocupeu que els ànims no defalleixen, menys contant amb vosaltres. Bona nit!!!



17 comentaris:

Anònim ha dit...

QUE VALENTS SOU continuant, les vostres famílies ja poden estar bén orgulloses...i els amics també ho estem, una abraçada Josep Lluís i Alex!!!

Belén

Anònim ha dit...

Desde Caldes de Montbui, Ramón, jo estic amb tots vosal-tres, anim a tots els caravaneros i endevant, ja moltes familes que estan esperant la vostre ajuda. El meu suport per els familiars dels secrestats, aixó es fara molt llarg i dur, estic segura que tot acabarà bé. Tú fes el que hagis de fer jo soc aqui esperant la teva arrivada.
Un petó ben fort. Montse Seral.

Anònim ha dit...

Muchos animos a todossss!!!!!!
Sois muy valientes y no teneis precio por todo lo q haceis!!!!!!!!
PD: Marta soy tu compi de noches (Rebeca)ya me informe y menos mal q tas bien..... 1beso muy grandeeeee!!!!!!y en lo q te pueda ayudar no dudes en contar conmigo!!!!!!
Animos para todos!!!!!!

Anònim ha dit...

Espero que liberen a los secuestrados, y que el año que viene dediquéis vuestro dinero y vuestro esfuerzo a auxiliar a los 250.000 pobres que hay en Barcelona.

MAR ha dit...

Adjunto notícia (provinent de reuters) que acaba d'aparèixer al 3cat24.cat


Les Forces Armades mauritanies han Localitzat els tres cooperants espanyols segrestats a Mauritània, segons han anunciat fonts de la investigació citades per l'agència Dpa. Els tres ostatges es troben 150 quilòmetres al nord de Nouakchott, capital de Mauritània. Segons informacions no oficials, ja s'haurien iniciat les negociacions amb els segrestadors.

Anònim ha dit...

BAMOS ANIMO QUE SOIS LOS MEJORES EN QUE ATROS DIGAN LO CONTRARIO EN VIDIA CHICHINA DIEGO MUCHOS VESITOS ATI Y TUS COMPIS ANIMOOOOOOOOOO MAYTE DE CAN CLOS

Anònim ha dit...

Vinga ànims caravana!!! Heu d'estar amb moltes forces per poder abraçar els vostres tres companys, perquè aviat podran estar entre tots vosaltres: nosaltres confiem que així serà!! Hem de tenir esperances i enviar-los tots els ànims possibles!!!!! Des de folgueroles s'us envia molta energia per cada un de vosaltres i sobretot per l'ALICIA EN ROQUE I L'ALBERT! Ànims!! Moltes petons

Anònim ha dit...

Gràcies per prendre la difícil dessició de continuar endavant, tenint en compte els moments que esteu vivint, desde els amics de diakha madina tot el suport i solidaritat, esteu als nostres cors endavant!!! sense vosaltres molts projectes no es podrien tirar endavant i una abraçada molt forta al Roque, l'Alicia i l'Albert estiguin on estiguin
Africa

Anònim ha dit...

Sin palabras... Considero extraordinaria la obra tan solidaria que estais haciendo pese a las circunstancias. Creo que hablo en nombre de todos los familiares, amigos y conocidos de todos los cooperantes que estais allí cuando digo que me siento muy orgullosa de lo que estais haciendo. Todos los que os conocemos os enviamos todas las fuerzas necesarias y más para que continueis el viaje y podais sobretodo disfrutarlo al máximo.

Mónicaaaaaa... soy tu warrilla preferida, la laurita, jejeje. Aunque sé que me repito, porque todo esto ya lo sabes y de sobras, te lo tengo que decir porque sino reviento...Y es que cada día me siento más orgullosa de tí y afortunada de haberte conocido. Parte de mí,está ahí en el desierto contigo, así que disfrútalo al máximo para que cuando vuelvas, los que te esperamos akí podamos tb disfrutar escuchando cada una de las anécdotas que nos cuentes. Te mando una abrazo enorme de los míos con mucho apoyo y energía positiva...

Un besazo de la bailarina de los madriles y hasta pronto que sabes que volveré a escribir, jejeje... cosas de asimiladora, jejeje

david ha dit...

Hey de verdad k si!!!!! sois geniales ojala todo el mundo ayudara a los demas todos iriamos muchisimo mejor!!! no hagais caso de la gentuza esta... vamo muchos animos y todas mis fuerzas arriba MONICA un beso enorme desde maçanet de la selva y otro de kidda, jajajaja!!!!
P.D. espero pronto volvais a ver a vuestros compañeros sanos y salvos.. ser fuertes, un abrazo campeones!!!!

Anònim ha dit...

HOLA A TODOS LOS VOLUNTARIOS, SOLO ESPERO Y DESEO RECIBIR NOTICIAS CUANTO ANTES DE VUESTROS COMPAÑEROS: ALBERT, ALICIA Y ROQUE,LOS PROTAGONISTAS DE UNA TRAGICA NOTICIA, SU SECUESTRO, QUIERO DECIRLES A ELLOS, PORQUE SE QUE PRONTO PODRAN COMPROBAR LA CANTIDAD DE GENTE QUE LES QUIERE Y QUE AHORA MISMO ESTAN SUFRIENDO POR ELLOS, QUE YO SOY UNO MAS DE MILES, QUE ESTAMOS ANGUSTIOSOS, QUE ESTAMOS PENDIENTES DE LAS NOTICIAS, DE INTERNET, DE CUALQUIER FUENTE QUE NOS PUEDA DAR UNA PIZCA DE ESPERANZA. PERO SOMOS POSITIVOS Y OPTIMISTAS Y SABEMOS QUE ESA NOTICIA LLEGARA. QUIERO DAR ANIMOS A VOSOTROS SUS COMPAÑEROS, AMIGOS Y SOBRETODO A SUS FAMILIARES.

Y VOSOTROS, QUE DEBEIS ESTAR CON UN ALTO GRADO DE IMPOTENCIA, DECIROS: QUE ANIMO, QUE NO OS DESESPEREIS, QUE LAS DECISIONES QUE TOMEIS DESDE AQUI SIEMPRE OS LAS APOYAREMOS, PORQUE VUESTRA SITUACIÓN ES UNICA Y VUESTRA DECISION Y SENTIR ES EL NUESTRO Y EL DE ROQUE, ALBERT Y ALICIA

OS ESPERAMOS A TODOSSSSSSS DE VUELTA PRONTO

P.D. MI ABUELO EL MAQUI, ESTARIA MUY ORGULLOSO DE SU HIJO MAYOR IGUAL QUE YO LO ESTOY DE MI PADRE.

ANIMOS!!!!!
J.M.M.

Bárbara, Magda, Mª Lluisa, Josep Maria i la resta... ha dit...

Teniu més valor que la xocolata!!!
Us desitjem el millor al vostre viatge i que us retrobeu tothom...

Mónica... Una abraçada molt forta virtual i esperem fer-te-la en persona quan torneu... Mots petons de tota la gent del Punt d'Informació del Pati de Lletres de Filologia de la Universitat de Barcelona... T'estimem!

Anònim ha dit...

Felicitats, per seguir endavant, intento estar al corrent del que us passa, anims i una abraçada vitual a tots,

PD: records a en Sebas d'en Jordi de st esteve de llemena

Africa ha dit...

Respeto vuetra decision y sigo con vosotros como desde el primer día
arriba!!!!!!!y muchos ánimos dentro de poquito todos tendremos un cielo llenito de estrellas.No os deprimais, no dudeis, lo estais haciendo bien. Yo hece años vivi una situacion muy dura de un familiar desaparecido y fue my larga y muy dura a sí se de lo que hablo y la esperanza es lo ultimo que se pierde. Arriba!!!!!!!! y Besos Miles.

Anònim ha dit...

muchos animos a todos los cooperantes y sobre todo a dos que son miembros de la colla de gegants de santa coloma de de gramenet LEO Y POR SUPUESTO AUNO EN ESPECIAL: ROQUE ANIMO PRONTO NOS VEREMOS EN CASA

Anònim ha dit...

para los tres, deseo con todo corazón q esta pesadilla, acabe lo más pronto posible.
para ese locuelo rubio que tanto quiero, le quiero dar fuerzas para seguir y terminar este proyecto de ayuda, que tanto, ROQUE, COMO ÉL, tenian deseo de llevar acabo.
ANIMO LEO ERES FUERTE, TODO SE ARREGLARA.

ROQUE, ALBERT, ALICIA, ESTAMOS CON VOSOTROS.

Anònim ha dit...

LEO & COMPAÑEROS (que no tengo el gusto d conocer), seguid con el programa con todas vuestras fuerzas y las nuestras...desde aqui se hace lo que se puede..espero que sintais la fuerza de la energia de la gran cantidad de gente que se ha volcado en apoyaros...
BESOS Y ABRAZOS...
MIGUEL XOCALA, OLIVA Y FAMILIA....
VAMOS HULK TU PUEDES....