Dia 28-12-2009, ens envien la crònica de fa cinc dies...

Avui volíem començar dient, dos punts, “primer dia sense incidents”. Però no pot ser. Ho expliquem després. Perquè primer hem de dir que el dia ha començat al camping de Dakhla bé. Un petit incident amb el camió del Karbo, però res important. Ens hem meravellat sortint per l’istme de la península on és la ciutat amb el paisatge dels racons de les platges-arenals del cantó interior de la badia. Amb la llum del matí soleiat, un plaer per la vista i per l’ànim. Més d’un ha somiat en baixar dels camions i mullar-se a la platja. Però no. No hem tingut ni un sol minut per l’oci i a aquest pas tenim la sensació que no el tindrem.

El camí cap a la frontera ha estat tranquil. Com que és la festa del tabasquí, tot és tancat i no trobem pa. A una benzinera abans de la frontera trobem unes poques tortes de pa de les que fan aquí. És el que hi ha. Arribem a la frontera cap a tres quarts de 6. L’operació dels passaports s’eternitza. Una hora i mitja. Per tant, ja fosc, passem a terra de ningú, la franja entre el Sahara Occidental (apropiat per Marroc) i el trosset de Sahara administrat per Mauritània. Són poc més de 3 kilòmetres infernals, amb paranys de bancs de sorra. I és aquí on la pifiem. Queden ensorrats el Troner amb el remolc, un Land Rover, el Rav de Tus Ojos i el Pegaso. L’operació de rescat que fan els Man i el Mercedes del Rafa triga més de dues hores. I després més d’una hora amb els papers a la frontera mauritana. Total, que a les 11 de la nit s’acaba el malson i enfilem cap a Nouadhibou. El camping ens acull cap a la una de la matinada i encara els queda a algus humor per cruspir-se el xai que ens espera des de fa dos dies. Però, i cal entendre’ls, n’hi ha d’altres que només somien amb ficar-se a la tenda. Estem tots força esgotats...