dimarts, 8 de desembre del 2009

Tres blogs endarrerits...

Els problemes de connexió al Senegal han fet que fins avui no tinguem novetats de la Carvana per penjar al blog. Avui ens han enviat les cròniques dels últims dies. Les penjem ara, tot i que en poques hores els tindrem a tots aqui, perquè els qui ens llegiu pugueu seguir-los fins a l'útim moment:


3-12-2009

Seguim amb l’ay al cor. Fem dos grups, l’un per repartir a Sam Sam i a Dakar, l’altre el Col•lectiu per la Igualtat en la Diversitat de Thiès. Entren en acció els nostres amics que s’han incorporat a Dakar. Alguns dels que hem baixat amb els camions treballen, d’altres es recuperen a l’hotel. Se’ns fa força tard. Les descàrregues de Sam Sam i Dakar s’ha endarrerit.
Nova escorta al davant i anem baixant cap a M’bour. Aquí decidim descansar en el recinte del Centre de Salut on hi ha el projecte de Una Sonrisa por Africa. Com que hi arribem tard, no ens arriba l’oferiment dels que gestionen el Centre de allotjar-nos en un hotel. No importa. Som en l’àmbit que ja coneixem i ens hi trobem bé.
Després de sopar llegim els comentaris dels amics bloggistes... i tornen els moments d’emoció.




4-12-2009

Encara no sabem res dels nostres estimats.Aixequem el campament i iniciem la marxa cap el sud. El grup de Dakar ha probat el llit i l’esmorzar d’acampada. Ara ens escorta un cotxe de l’exèrcit. El camí se’ns fa rar per la presència de l’escorta, però sabem que és per la nostra seguretat.
Kaolak. Descàrrega a una benzinera. Descàrrega caòtica per l’acumulació de vehicles al nostre voltant, els que venen a posar benzina. Però superem la prova.
A partir d’aquí comença la carretera dels forats, tot i que els han arrglat una mica, posant-hi terra compactada als forats. Entrem a Farafeni, Gàmbia, i fem la descàrrega a l’hospital. A continuació arriba l’hora de separar-nos en dues rutes, una cap a l’Est i l’altra cap el Sud. La de l’Est serà més curta del que fem normalment. Cal recuperar el temps perdut i es decideix de descarregar a Velingara i que hi vagin a recollir allà els destinataris fins a Diakha. Cal que aquest grup s’ajunti a Thonck-Essyl el dia 6 per tornar tots junts cap amunt. Qüestions de seguretat i , per tant, d’escorta, egons ens diuen des de ‘Ambaixada.
Columna 1
Ens separem del convoi en plena descàrrega del material. No hi ha temps per comiats. Un cop finalitzada la descàrrega a Farafeni, el director de l’hospital ens convida a unes refrescos i ens manifesta la seva gratitud per haver dut tot aquest material en les nostres circumstàncies. Ens mostra la seva preocupació per si l’any vinent no tornem, ja que la nostra col•laboració és imprescindible per a ells.
Marxem de l’hospital de Farafeni amb destinació a Diabugu Batapa, guiats pel nostre amic Xavi Gali. Se’ns fa de nit i la pista per la que circulem es fa interminable, ja que està en molt mal estat i cada metre exigeix un gran esforç dels xofers. La recompensa la trobem a Diabugu Batapa on la gent del poble ens va preparar un sopar a base d’arrrós i xai. Amb el cansament al cos, anem a dormir ja que el dia següent serà molt dur.

Columna 2
Els de la columna 2, la de Thionck-Essyl, travessem la doble aduana de Senegal amb Gàmbia, tot travessant el riu dalt del ferry. Però tot això, per molt ràpid que ho fem pren el seu temps. El fet és que arribem ja cap a 2/4 de 8 al control policial que hi ha a uns 30 kilòmetres de la frontera. El capità que mana el nou relleu gestiona amb el següent, situat a uns 30 kilòmetres més, que ens acompanyin fins a Bignona. Però no hi ha sort. No li contesta ningú des de l’altre cantó. El representant de l’ambaixada tampoc no pot fer-hi res. Així que ens veiem obligats a dormir a un hotel caòtic, tot i que força acceptable. Després del desgavell, encarreguem el sopar cap a les 10 de la nit i seiem a taula a les 12 de la nit. Bé, perquè estem amb ganes de menjar alguna cosa que no sigui bocata, que si no...


 

5-12-2009

Columna 1
Ens llevem d’hora i després d’un molt ràpid esmorzar, descarreguem el material destinat a l’escola i després ens adrecem a l’hospital per deixar el material sanitari que ajudarà a millorar la qualitat d’aquest centre hospitalari.
Sortim de Diabugu Batapa tot despedint-nos del Xavi i ens adrecem a Basse per creuar el riu amb el transbordador. Com que és dissabte no hi ha cúes i vam poder passar a l’altra banda molt ràpidament. Van fer falta però, tres viatges per poder creuar els tres camions i els tres vehicles lleugers. Creuem la frontera sense gaires problemes i ens posem en contacte amb l’escorta que ens acompanyarà a Senegal. Com que anavem molt bé de temps, la nostra intenció era provar d’arribar a la Casamance i reunir-nos amb els nostres companys, peró el cap de l’escorta ens comunica que hem de passar la nit a Velingara i al dia següent te ordres d’acompanyar-nos fins a Kolda. Li expliquem que hem de descarregar la resta dels projectes a Sare Koli Sale, a nou quilòmetres de Velingara i que ens estan esperant els responsables dels projectes. Davant la seva negativa, ens posem en contacte amb l’agregat de l’embaixada d’Espanya, el qual, després de les trucades pertinents pot convèncer les autoritats senegaleses, perquè ens permeti descarregar els projectes al seu destí. Després d’una dura negociació amb el comandament militar, ens adrecem a Sare Koli Sale on ens espera en Kumera i descarreguem la resta dels projectes.
Anem a un l’hotel davant de la caserna militar i després de dutxar-nos i sopar anem a dormir.
Columna 2
Som a la Casamance, ara escortats de nou per la gendarmeria. No són gens simpàtics, però tampoc ens fan la vida impossible. Som a casa nostra. Aquesta és la nostra sensació. Per això se’ns fa més estrany portar escorta. És com si de sobte tinguèssim protecció al voltant dels nostres domicilis.
Però abans d’instal•larnos diem de fer les descàrregues, tot dividint-nos en dos grups. L’un cap a Ziguinchor i Oussouye, i l’altre, el Paco i companyia, cap a Tendouck.
Els objectius es porten a terme segons el que estava previst i ja comencem a rebre les primeres mostres de solidaritat entre la gent amb qui contactem.
Instal•lats a la casa del Governador els uns i a la casa de la Cultura, els del Projecte Xevi, la nit se’ns fa agradable per la tertúlia. A la Casa del Governador hi són instal•lats els companys de Sant Quirze, que ens reben superemocionats. Ens relaxem i és el moment de recordar els nostres amics i de preguntar-nos on i com estaran.




6-12-2009

Columna 1
Arretera i le
La trobada a Thionk Essyl, ha estat molt emotiva.
Columna 2
Avui hem estat fent gestions. Dia més tranquil. La Belén ha lliurat els treballs dels seus alumnes al director d’una escola d’aquí i li ha proposat un intercanvi amb els seus alumnes. Nens i nenes de 6 i 7 anys. Temes plàstics, que són els que més arriben a aquestes edats . Els ha agradat la idea i la engegaran amb molt de gust. També han rebut l’aportació de material escolar que els alumnes de la Belén han aportat.
Al migdia ens han convocat per fer-nos un acte de lliurament d’una declaració de suport i solidaritat amb els companys segrestats. Hi havia representants de l’ajuntament de Thionck-Essyl i del Buluf, autoritats religioses, y representants dels joves i les dones. Ha estat molt emotiu. Aquesta tarda l’he enviat a EFE per veure que el publiquin.
A la tarda han arribat el nostres amics de la Ruta 1. Cansats, però amb la satisfacció del deure complert.
I la tarda ha estat tranquil•la per poder recuperar forces per la tornada de demà cap a Dakar, que promet ser llarga i, per tant, esgotadora.




7-12-2009

Ens llevem d’hora, perquè el camí és molt llarg fins a Dakar. Cal fer via. Se’ns ajunten els Xevis a la Casa del Governador i els camions comencen a escalfar. Petonets i abraçades emotives, perquè ja s’acaba una altra breu estada a “la casa”. La carretera i les fronteres van caient sense problemes. Curiositat; una policia de la duana gambiana ens demana que fem un projecte al seu poble, perquè estan fatal de sanitat, escola i... de tot. Nova mostra de l’efecte crida que produïm al nostre pas. I que ningú no es pensi que és una demanda gratuita. Gàmbia és un país encara més pobre que Senegal.
Pel camí hem llegit els vostres comentaris fins el dia 4 i l’emoció silenciosa ens fa el camí més gustós. L’Anna Ylla distribueix els llits als tres hotels on ens hem hagut de distribuir a Dakar. Cal descansar, perquè demà direm adéu a la nostra missió castigada,