Arribem a Mauritània i abans que tot tenim un sentit record pel nostre amic i company Lorenzo Alberdias que ens va deixar recentment i qui va ser el pioner de la cooperació catalana a Mauritània. Tota la Caravana Solidària d'enguany li hem dedicat a la seva memòria però en arribar a aquest país no vam poder més que pensar en ell i agrair-li tota la feina realitzada. Gràcies Lorenzo!
Ha estat un trajecte llarg el que hem realitzat més de 500 km ens han permès arribar a Nouhadibou on hem entregat una bona part de material per a hospitals, cooperatives, taller mecànic i altres diferents projectes.
Tot passant per la zona central de la ciutat hem visualitzat una evident millora de la neteja dels carrers i això és degut al projecte dels camions d'escombraries que es va començar fa un parell d'anys.
Els bombers de la caravana han fet una visita al Parc de Bombers on hi han entregat roba ignifuga i la resta de components del grup han pogut visitar diferents projectes a la ciutat.
Cap al migdia hem fet la sortida cap a Nouhachot i quasi a quarts de deu del vespre hem arribat al camping on passarem la nit.
Demà ens espera una nova jornada!
dilluns, 1 de desembre del 2008
Dia 30 de novembre. Ja estem a Mauritània!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
19 comentaris:
Para Carlos Cremades,
hola,papa.ya vemos que no te ha
llegado nuestro comentario de ayer.A lo mejor hicimos algo mal.No importa, trataba principalmente de lo contentos que estabamos porque hayas aprendido a haceer churros.!!!!te esperamos con ansia!!!.
Muchos besosssss.....
Adeu,
Tu family
OZU que de gente!!!! Mi arma que zea perdio el GPS. Ezpero que no oz molezte que ezcriba en andalú, eg que no zé en catalá. Bueno pischas que ce os vaya mu bien. Recuerdos a j.galindo desde el pirineo oscense. CUIDATE MI ARMA!!!!
Hola Sara!!!
Se te ve bien en la foto, creo que estas tomando poco el sol eh? jaja Nosotros bien, estudiando mucho y esperando que llegue algun concierto interesante...
Bueno guapa un beso molt gran si?
Laura
Que pasa "BASURAKA" ya veo que habeis abandonado el desierto puro y duro y estais cerca de las playas de mauritania, lo veo cuando el señor GPS quiere currar, no puede subir el carbo al satelite y hecharle un vistazo jajaja, ya te veo diego con el balon como no el futbol no lo puedes dejar eehh, que sepas que los veteranos del canclos han ganado los ultimos dos partidos y que estan arriba en la clasificacion cosa que otros años cuando les abandonaba el maximo goleador, osea tu, se venian abajo en la clasificacion, bueno veo en la foto que ha pesar de lo duro que es lo que haceis no os falta una sonrisa que os habra contagiado las gentes de los pueblos que visitais, seguir asi gente buena.
UN ABRAZO PARA TODOS
Adrianaaaa, qué alegría de verte!!!
Ya sabes, asegura el plano y después haz un par de fotos bonitas!! Besos de toda la Farinera!!
El divendres donàvem per fet que avui ja estarieu al Senegal, qué ilusos. Les vostres distàncies no són les que semblen des d'aquí. Això ens passa per mirar el mapamundi de Mercator (el "achatado"), en cop de consultar el mapa de Peters, que dóna les proporcions correctes del planeta. En aquest, es veu que Àfrica (i la seva ombra) és realment allargada.
Aquí a Barcelona, no es parla d'altra cosa que del Barça i de Messi. 5 gols en Lisboa, el dissabte 0-3 al Sevilla. Aquest dissabte li fotrem 5 al Madrid a l'estadi.
(De l'Espanyol i del Realíssim, millor no en parlem, jeje)
Buenu, bon viatge per terres mauritànies i abrigueu-vos bé, que vista la foto també teniu baixes temperatures enmig del desert.
Una abraçada general i fins demà!!
Para Leo y Roque desde "SANTAKO".
Hola guapisimos,como va todo,veo que muy bien,esto esta hecho ya.
¡Leonardin ya me comes! que estas muy flaco....es broma ,disfruta mucho que me estais dando mucha envidia.Roque dale caña tu ya sabes..muchos besos para todos y un abrazo muy grande de los
GARCIA Y MANUBENS
Molt bon vespre!!! Com va tot per aquí?? Espero que ja us hagueu trobat amb la Monste!!! Quina alegria!!! Amadeu, on tens el cotxe?? aquí posa que estàs en "incertidumbre"...Espero que tot vagi bé....
Per cert Amadeu...ja saps que quan marxes alguna cosa s'espatlla o es xafa al pis, no?? La nevera S'HA MORT...però aquesta vegada no ha estat culpa meva! Encara aguanta, però m'han dit que no té solució...En fi, ja veus que no pots marxar...jejejeje!!!
MOlts petonassos, una abraçadota ben forta a tots i 2 petonarros a en Toribio!!!
Fins ara trempats i trempades!!!
Hola caravana!!!
Des de folgueroles estem molt orgullosos de la vostre feina. Ens agradaria tant ser aqui amb vosaltres per poder viure la rebuda que us fan a cada indret de l'Afrique! A thionk Essil diuen que serà sonada!!! Nous nous sommes très bien amusés avec tout le village! Merci beacoup a tout le monde et les amies françaises! Records a tothom!!! I als germans Bosch en especial! Per cert, ja us heu trobat o no? Cuideu-se!!!!
Con problemas en la frontera?
Que si a Adriana la compran los polis de la frontera de Senegal a cambio de 10 camellos?. (ojo.. no teneis autorización para negociar este asunto, como padre antes tendrán que negociar conmigo vale...y de momento la oferta no se acepta.
Aunque nos sorprendan estos temas, asi es la realidad de los paises del llamado tercer mundo.
Animo a todos y en especial a las seis mujeres de la expedición que por lo visto sois el centro de la atención.
Antonio
Hola Alicia, soy Núria,he tenido que pedir ayuda a mis hijos para poder enviarte este mensaje. He leído las noticias del blog y están de puta madre. Sois todos unos artistas y especialmente tú. Estoy muy orgullosa de tí, Acabo de ver la foto del grupo al llegar Mauritania y estáis guapísimos. Creo que hoy que es lunes 1/12 ja llegabais a Senegal, al destino, por fín descasareis un poco después de un camino tan largo.
He recibido tu mensaje y me he alegrado muchísimo. Un besazo muy grande y también a todos tus compañeros para que no tengan celitos.
Hasta pronto.
Per a l'Engràcia i en Joan:
veient les fotos, ja es veu que això pinta però q molt be i que tants quilòmetres tenen la seva recompensa! mare, ja veig que stas a totes les mogudes!Avui us heu trobat amb el pare no?
per aqui tot b, esperant veure noves actualitzacions des de Senegal. Una forta abraçada de l'Enrique, el Carlos i la Bet.
Molts ànims i a disfrutar caravaneros!
Hola a todos y en especial a Martita! no sé si lo estoy haciendo bien, pero espero que os llegue mi mail. Se te ve muy bien rodeada de tantos nenes!!!
Por aquí, en la Puri, se te echa mucho de menos, esto no es lo mismo sin ti, ya apenas me río con nadie... Hoy me han hecho oficial la plaza de PIUC, estré contigo hasta el 31 de marzo
Disfruta de la aventira a tope. Te quiero. Susipí
Buenos días,hoy es dia 02/12/2008
hace frio,Adri a ti no te cambiamos,preguntame si cabmbian a los hombres que mando uno a buen precio
BUENOS DIA A TODOS!!!
La situación de los vehículos a través del GPS no dice mucho, ¿estais en la frontera todavía, o ya en Senegal?, si es así feliz ruta hasta Thies.
Hoy, vuelve a hacer un frío que pela, y vosotros ji, ji, ji en pleno verano !que envidia!,
Bueno esta noche intentaré contactar por telefóno, espero tener suerte, ayer fue muy dificil.
Hola Roque llamaré a tú número ya que el del SEÑOR de la caravana no funciona.
Bueno chicos/as ánimos y a disfrutar, que digo!! a trabajar mucho os están esperando.
Hola caravana, ja se que teniu molts problemas per poder travesar la frontera, peró ánims no defalliu que << més important que la meta és el camí>> de bon cor desítjo que tot s,arregli
Adeu siau a tots.
Amadeu ja ser que vareu menjar pa amb nocilla amb la Montse
Pepi
Per a tota la Caravana però especialment per a la gent del PROJECTE XEVI (Paco,Xevi, Jorge....)
Us fem arribar una mica d'aire fresc de l'Empordà, aquí fa fred, els dies assoleiats i les nits glaçades. Seguim cada dia el bloc. Estem a l'aguait de tot. Gràcies per la feina que feu i per deixar-nos estar amb vosaltres i els vostre projecte.
Aquí teniu una coseta especialment per a tots. Un troç d'Empordà. Un canço molt especial d'una gran persona com és en Lluís Llach.
Fins aviat. Un Mega petonarro per a tots i totes. Endavant !!!!! I esperem poder-vos abraçar ben aviat.
Irene & Patricia & Marta
Amor particular
Lluís Llach
Com t’ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t’amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...
Que passaran els anys,
i vindrà l’adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...
Per en Paco, Jorge, Xevi... de "Projecte Xevi": espero que aquest bany hagi anat molt bé, la cara que feu tots de satisfacció és bastant descriptiva.L'Ade, el Ramon i la Francesca ja son a Tendouk esperant-vos amb moltes ganes que arribeu, i nosaltres des d'aqui us trobem a faltar, estem molt orgullosos de tot el que esteu fent. Un petó molt i molt fort des de Palamós (per cert, cuideu-vos molt i al camió també porfa! es broma! bueno, petons.
Helena
Hola bona tarda a todos los caravaneros en especial a mi niño el del Man nº5 cariñooo,por aqui sigue haciendo un frio que pela,te echamos mucho de menos ya falta menos para que tu labor por este año este cumplida, animo trastu recuerdos de tus compis del curro.
Te queremos,tus chochetesss.
Conchi y Sheila
Besosss
Bellissimo seguire la vostra esperienza giorno per giorno. E per una madre (addirittura italiana...) non è facile non pensare ai pericoli e alla lontananza geografica.
Ma gli obiettivi sono giusti e queste sono le esperienze di vita che restano dentro di sè per sempre e aiutano a capire che il mondo dovrebbe essere molto più egualitario nello sviluppo economico e civile.
Non sono fiera di quello che la mia generazione sta lasciando ai giovani: insicurezza e crisi nei paesi industrializzati e, comunque, divari enormi con i paesi più poveri.
Il vostro lavoro è purtroppo una goccia nel mare di questi problemi globali, Ma ogni persona che avete incontrato i questo lungo viaggio, ha sicuramente capito l'importanza di quello che state facendo.
Un abbraccio a tutti voi e complimenti!!!
Un bacio a quella che a me sembra ancora una bambina e che invece è una donna in gamba con tanta voglia di cambiare questa strana società in cui viviamo
mamma Paola
Publica un comentari a l'entrada