6 de desembre: ACABEM LES DESCÀRREGUES A LA CASAMANCE

Després de l’arribada esgotadora i titànica que vam tenir tots plegats a la Casamance, avui hem tingut una jornada més tranquil•la. Ens hem pogut llevar a una hora prudent, esmorzar a l’aire lliure a la fantàstica casa del Governador (l’Alberg de BAS per fomentar el turisme solidari), per acte seguit procedir a l’entrega dels centenars llargs de caixes destinades a diferents projectes de cooperació en aquesta esplèndida i acollidora regió senegalesa.

Així, per agilitzar la feina col•lectiva, ens hem dividit en 3 columnes. Els companys del Projecte Xevi han estat a Tendouck i Bignona, on tenen els seus projectes. Un altre grup hem anat fins a Oussouye, Oukout i M’Lomp on hem descarregat el material per a les associacions: Fundació Kassunay, Africania, Kasamu Aku, Fes, Babel Punto de Encuentro, Creix, Bafalay i l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. Finalment, la tercera comitiva s’ha desplaçat als pobles de Affiniam, Zinguichor i Bignona, on s’han fet les entregues de la Fundació Barcelona Sida 2002 a l’hospital de Bignona, Anafa i Rotarac.

Aquest recorregut per la Casamance no només ha servit per culminar una tasca de cooperació, sinó per despertar els sentits de tots nosaltres. Costa definir la sensació de vertigen que un té quan admira els majestuosos arbres fromagiers i els boscos de teca que inunden la regió, les olors de les plantes aromàtiques, els sorolls dels ocells i dels nens i les nenes que a peu de carretera ens saluden: “lulúm, lulúm ça va?” (home blanc, com estàs?) tot agitant les mans et regalen somriures impagables, les cares incrèdules, amb ulls com taronges, davant els jocs de màgia del nostre amic Paco Rojas (arrasa, sobretot, el joc de la desaparició del mocador vermell), els voltors al mig de la població, els porquets en terres musulmanes, el tacte aspre de les fulles de teca, les pistes rogenques... tot això ens fa prendre consciència de la nostra realitat tot comparant-la amb els contrastos que ens ofereixen aquestes terres.

Donada la complexitat de la regió, les entregues s’han perllongat més del que seria desitjable, amb insuportables controls militars, micos i llangardaixos gegants, hem acabat dinant a les set de la tarda! Sense ni un moment de repòs, alguns companys de Barcelona Acció Solidària hem anat a l’aula informàtica del projecte “Kayanior”on ja s’estan instal•lant els ordinadors que enguany ha baixat la Caravana.

Per a rematar un dia perfecte, el sopar no podia esser menys: truita de patates i “crevettes” (gàmbes) ens esperen.