Els qui ho vulgueu també podeu entrar en el blog de la Montse Bosch:
http://www.bcnsenegal.wordpress.com/
dilluns, 14 de desembre del 2009
blog de la Montse Bosch
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 9:01 3 comentaris
Alícia, Roque i Albert presents entre nosaltres
Amics caravaners, ja fa uns dies que hem tornat a casa… però no tots. Ha estat un retrobament agredolç amb les nostres famílies i amics. Estàvem preparats per a tots els incidents de l’expedició. Per a que es quedessin camions pel camí, per a fer jornades maratonianes, per a dormir i alimentar-nos de campanya, per a passar calor i set,… Però no per a que uns bojos fanàtics ens colpegessin el cor en emportar-se l’Alícia, el Roque i l’Albert en nom d’un Déu que de ben segur els està condemnant sense embuts. Cap Ésser Superior en el que puguin creure els humans, s’anomeni Déu, Alà, Jeovà,... pot aprovar que tres persones excel•lents, que dediquen la seva vida a treballar per millorar les desigualtats entre rics i pobres, per aconseguir una vida més digna per a milers de marroquins, mauritans, senegalesos i gambians, hagin estat separats bruscament dels seus amics, de les seves famílies, per a convertir-se en moneda de canvi de no se sap quins propòsits.
Tot suportant, cadascú al seu ritme, l’esgotament físic i anímic al que ens ha portat el malaurat incident voldríem demanar-vos que us mantingueu ferms i esperançats en el retorn dels nostres estimats, que participeu activament en els actes col•lectius que s’organitzin per a mantenir viva l’exigència del seu alliberament, que feu servir el blog, a mena de fòrum, per a comunicar-se entre nosaltres, donar ànims, suggerir idees, accions, crítiques,... El que sigui, menys tancar-se a casa i deixar passivament que els esdeveniments facin el seu curs.
Una abraçada intensa i carregada d’energia.
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 8:52 25 comentaris
dimecres, 9 de desembre del 2009
Crònica de la comissió sanitària de "Barcelona Acció Solidària" a Mauritània
Divendres, dia 4 de desembre 2009 des de Nouadhibou
Estimats companys,
Com ja sabeu, aquest any un grup de BAS ens havíem proposat quedar-nos a Noadhibou uns dies per visitar els centres sanitaris de la ciutat, 4 centres de salud i 1 hospital. Som la Montse Gou i la Nuria Molina (infermeres de Bombers de Barcelona) ,l’Engràcia Puig (infermera de l’Hospital General de Catalunya) i la Maria Llagostera ,metgessa de família de l’ICS.
Vàrem baixar de Barcelona el divendres dia 27 de novembre, en avió, junt amb el Roque, l’Albert i el Leo, via Casablanca, fins a Dakla (Marroc) on es varem incorporar a la Caravana, i amb ells varem fer el trajecte fins Nouadhibou. Després del lliurament de 58 caixes amb material sanitari a les autoritats de la ciutat, ells varen seguir el camí.
El Salah , Delegat a Espanya de l’Ajuntament deNouadhibou , ens va acollir a la seva ciutat des del primer moment , i junts vàrem gaudir del partit Barça Madrid rodejats dels seus amics i les companyes d’Asomobe. I com ja sabeu , just després va començar el malson.
Aquella mateixa nit varem anar al Consulat d’Espanya per demanar ajut i conèìxer la situació de primera mà.
A l’endemà no varem poder començar les visites, peró el dimarts ja ens varem posar en marxa: la visita del centre de salut (CS) 1 on es varen rebre totes les autoritats de l’Ajuntament per donar-nos suport i ànims. Al centre 1 hi ha serveis de cirurgia programada, traumatologia, materno -infantil, laboratori i radiodiagnòstic . Al dia següent varem fer les visites del CS 2 (Servei materno -infantil,medicina general, oftalmologia , odontologia i diabetes) , la del CS 3 (materno -infantil , ginecologia , pediatria nutrició i farmàcia central) i per la tarda, la de l’hospital.
El dijous vàrem fer el lliurament directe d’alguns dels aparells sanitaris al CS corresponents , i la visita del CS 4 (materno- infantil).
El Salah ens va acompanyar a visitar tots els centres, i juntament amb les reunions amb els equips directius i assistencials de cada centre, varem poder recollir tota la informació de la seva gestió i funcionament , per poder fer l’informe d’anàlisi de situació i mancances de formació i d’atenció sanitària, que ens permetrà dissenyar el nostre projecte sanitari en aquesta ciutat.
A tot arreu on hem anat, els mauritans ens han mostrat el seu suport i solidaritat, que ens han fet sentir com a casa.
Han estat uns dies molt difícils pel que ha passat , pensant en tot moment com estarien els nostres companys , l’Alícia ,el Roque i l’Albert, i les seves famílies. La seva gran il.lusió en posar en marxa nous projectes a Nouadhibou ens ha encoratjat a tirar endavant , i estem segures que podrem compartir –ho amb ells ben aviat.
Montse, Nuria, Engràcia i Maria
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 1:12 2 comentaris
dimarts, 8 de desembre del 2009
Dimecres 9/12 LA CARAVANA TORNA A CASA
Els 48 integrants de la Caravana Solidària 2009 arriben a l’Aeroport de Barcelona demà dimecres dia 9 de desembre a les 9.30 hores amb el vol d'Iberia 6754 procedent de Madrid.
A hores d'ara es troben tots a Dakar, colpejats per les noticies de darrera hora que semblen confirmar l'autoria del segrest dels nostres tres companys.
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 14:47 5 comentaris
Tres blogs endarrerits...
Els problemes de connexió al Senegal han fet que fins avui no tinguem novetats de la Carvana per penjar al blog. Avui ens han enviat les cròniques dels últims dies. Les penjem ara, tot i que en poques hores els tindrem a tots aqui, perquè els qui ens llegiu pugueu seguir-los fins a l'útim moment:
3-12-2009
Seguim amb l’ay al cor. Fem dos grups, l’un per repartir a Sam Sam i a Dakar, l’altre el Col•lectiu per la Igualtat en la Diversitat de Thiès. Entren en acció els nostres amics que s’han incorporat a Dakar. Alguns dels que hem baixat amb els camions treballen, d’altres es recuperen a l’hotel. Se’ns fa força tard. Les descàrregues de Sam Sam i Dakar s’ha endarrerit.
Nova escorta al davant i anem baixant cap a M’bour. Aquí decidim descansar en el recinte del Centre de Salut on hi ha el projecte de Una Sonrisa por Africa. Com que hi arribem tard, no ens arriba l’oferiment dels que gestionen el Centre de allotjar-nos en un hotel. No importa. Som en l’àmbit que ja coneixem i ens hi trobem bé.
Després de sopar llegim els comentaris dels amics bloggistes... i tornen els moments d’emoció.
4-12-2009
Encara no sabem res dels nostres estimats.Aixequem el campament i iniciem la marxa cap el sud. El grup de Dakar ha probat el llit i l’esmorzar d’acampada. Ara ens escorta un cotxe de l’exèrcit. El camí se’ns fa rar per la presència de l’escorta, però sabem que és per la nostra seguretat.
Kaolak. Descàrrega a una benzinera. Descàrrega caòtica per l’acumulació de vehicles al nostre voltant, els que venen a posar benzina. Però superem la prova.
A partir d’aquí comença la carretera dels forats, tot i que els han arrglat una mica, posant-hi terra compactada als forats. Entrem a Farafeni, Gàmbia, i fem la descàrrega a l’hospital. A continuació arriba l’hora de separar-nos en dues rutes, una cap a l’Est i l’altra cap el Sud. La de l’Est serà més curta del que fem normalment. Cal recuperar el temps perdut i es decideix de descarregar a Velingara i que hi vagin a recollir allà els destinataris fins a Diakha. Cal que aquest grup s’ajunti a Thonck-Essyl el dia 6 per tornar tots junts cap amunt. Qüestions de seguretat i , per tant, d’escorta, egons ens diuen des de ‘Ambaixada.
Columna 1
Ens separem del convoi en plena descàrrega del material. No hi ha temps per comiats. Un cop finalitzada la descàrrega a Farafeni, el director de l’hospital ens convida a unes refrescos i ens manifesta la seva gratitud per haver dut tot aquest material en les nostres circumstàncies. Ens mostra la seva preocupació per si l’any vinent no tornem, ja que la nostra col•laboració és imprescindible per a ells.
Marxem de l’hospital de Farafeni amb destinació a Diabugu Batapa, guiats pel nostre amic Xavi Gali. Se’ns fa de nit i la pista per la que circulem es fa interminable, ja que està en molt mal estat i cada metre exigeix un gran esforç dels xofers. La recompensa la trobem a Diabugu Batapa on la gent del poble ens va preparar un sopar a base d’arrrós i xai. Amb el cansament al cos, anem a dormir ja que el dia següent serà molt dur.
Columna 2
Els de la columna 2, la de Thionck-Essyl, travessem la doble aduana de Senegal amb Gàmbia, tot travessant el riu dalt del ferry. Però tot això, per molt ràpid que ho fem pren el seu temps. El fet és que arribem ja cap a 2/4 de 8 al control policial que hi ha a uns 30 kilòmetres de la frontera. El capità que mana el nou relleu gestiona amb el següent, situat a uns 30 kilòmetres més, que ens acompanyin fins a Bignona. Però no hi ha sort. No li contesta ningú des de l’altre cantó. El representant de l’ambaixada tampoc no pot fer-hi res. Així que ens veiem obligats a dormir a un hotel caòtic, tot i que força acceptable. Després del desgavell, encarreguem el sopar cap a les 10 de la nit i seiem a taula a les 12 de la nit. Bé, perquè estem amb ganes de menjar alguna cosa que no sigui bocata, que si no...
5-12-2009
Columna 1
Ens llevem d’hora i després d’un molt ràpid esmorzar, descarreguem el material destinat a l’escola i després ens adrecem a l’hospital per deixar el material sanitari que ajudarà a millorar la qualitat d’aquest centre hospitalari.
Sortim de Diabugu Batapa tot despedint-nos del Xavi i ens adrecem a Basse per creuar el riu amb el transbordador. Com que és dissabte no hi ha cúes i vam poder passar a l’altra banda molt ràpidament. Van fer falta però, tres viatges per poder creuar els tres camions i els tres vehicles lleugers. Creuem la frontera sense gaires problemes i ens posem en contacte amb l’escorta que ens acompanyarà a Senegal. Com que anavem molt bé de temps, la nostra intenció era provar d’arribar a la Casamance i reunir-nos amb els nostres companys, peró el cap de l’escorta ens comunica que hem de passar la nit a Velingara i al dia següent te ordres d’acompanyar-nos fins a Kolda. Li expliquem que hem de descarregar la resta dels projectes a Sare Koli Sale, a nou quilòmetres de Velingara i que ens estan esperant els responsables dels projectes. Davant la seva negativa, ens posem en contacte amb l’agregat de l’embaixada d’Espanya, el qual, després de les trucades pertinents pot convèncer les autoritats senegaleses, perquè ens permeti descarregar els projectes al seu destí. Després d’una dura negociació amb el comandament militar, ens adrecem a Sare Koli Sale on ens espera en Kumera i descarreguem la resta dels projectes.
Anem a un l’hotel davant de la caserna militar i després de dutxar-nos i sopar anem a dormir.
Columna 2
Som a la Casamance, ara escortats de nou per la gendarmeria. No són gens simpàtics, però tampoc ens fan la vida impossible. Som a casa nostra. Aquesta és la nostra sensació. Per això se’ns fa més estrany portar escorta. És com si de sobte tinguèssim protecció al voltant dels nostres domicilis.
Però abans d’instal•larnos diem de fer les descàrregues, tot dividint-nos en dos grups. L’un cap a Ziguinchor i Oussouye, i l’altre, el Paco i companyia, cap a Tendouck.
Els objectius es porten a terme segons el que estava previst i ja comencem a rebre les primeres mostres de solidaritat entre la gent amb qui contactem.
Instal•lats a la casa del Governador els uns i a la casa de la Cultura, els del Projecte Xevi, la nit se’ns fa agradable per la tertúlia. A la Casa del Governador hi són instal•lats els companys de Sant Quirze, que ens reben superemocionats. Ens relaxem i és el moment de recordar els nostres amics i de preguntar-nos on i com estaran.
6-12-2009
Columna 1
Arretera i le
La trobada a Thionk Essyl, ha estat molt emotiva.
Columna 2
Avui hem estat fent gestions. Dia més tranquil. La Belén ha lliurat els treballs dels seus alumnes al director d’una escola d’aquí i li ha proposat un intercanvi amb els seus alumnes. Nens i nenes de 6 i 7 anys. Temes plàstics, que són els que més arriben a aquestes edats . Els ha agradat la idea i la engegaran amb molt de gust. També han rebut l’aportació de material escolar que els alumnes de la Belén han aportat.
Al migdia ens han convocat per fer-nos un acte de lliurament d’una declaració de suport i solidaritat amb els companys segrestats. Hi havia representants de l’ajuntament de Thionck-Essyl i del Buluf, autoritats religioses, y representants dels joves i les dones. Ha estat molt emotiu. Aquesta tarda l’he enviat a EFE per veure que el publiquin.
A la tarda han arribat el nostres amics de la Ruta 1. Cansats, però amb la satisfacció del deure complert.
I la tarda ha estat tranquil•la per poder recuperar forces per la tornada de demà cap a Dakar, que promet ser llarga i, per tant, esgotadora.
7-12-2009
Ens llevem d’hora, perquè el camí és molt llarg fins a Dakar. Cal fer via. Se’ns ajunten els Xevis a la Casa del Governador i els camions comencen a escalfar. Petonets i abraçades emotives, perquè ja s’acaba una altra breu estada a “la casa”. La carretera i les fronteres van caient sense problemes. Curiositat; una policia de la duana gambiana ens demana que fem un projecte al seu poble, perquè estan fatal de sanitat, escola i... de tot. Nova mostra de l’efecte crida que produïm al nostre pas. I que ningú no es pensi que és una demanda gratuita. Gàmbia és un país encara més pobre que Senegal.
Pel camí hem llegit els vostres comentaris fins el dia 4 i l’emoció silenciosa ens fa el camí més gustós. L’Anna Ylla distribueix els llits als tres hotels on ens hem hagut de distribuir a Dakar. Cal descansar, perquè demà direm adéu a la nostra missió castigada,
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 14:35 0 comentaris
dilluns, 7 de desembre del 2009
DECLARACIÓ DE THIONCK- ESSYL
Els membres de la Caravana hem estat convocats davant les autoritats locals i regionals del Buluf -les poblacions de l'àmbit lingüístic i ètnic, no administratiu, del diola-, les autoritats religioses i representants dels col·lectius de dones i de joves -principals destinataris de la cooperació estranjera- per a rebre mostres de recolzament i de solidaritat davant el segrest dels nostres amics i companys, Alicia Gámez, Roque Pascual i Albert Vilalta.
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 2:28 21 comentaris
divendres, 4 de desembre del 2009
Dia 2-12-2009 LA CARAVANA CONTINUA
És hora d’aixecar el campament dels jardins de l’ambaixada. Ens preparem per partir, després d’atendre la premsa espanyola que s’ha desplaçat a Nouakchott. El Karbo i el Carles són els qui es queden a la ciutat per estar prop de la notícia que estem desitjan t sentir, que l’Alícia, el Roque i l’Albert són sans i estalvis. L’emoció s’apodera de les abraçades que les fem abans de marxar nosaltres. El drama que arrosseguem s’apodera de tots plegats.
Se’ns fa estrany haver d’anar escortats per l’exèrcit . Però tenen un comportament molt bó. I això ens dóna bon rotllo. Fins i tot comencen a parlar-nos amb certa confiança. I, hem de dir, encuriosits pel nostre desplegament.
Prenem el trencall per arribar a la presa de Diama i travessar el riu Senegal. Ens perdem uns minuts, perquè els soldats no coneixen el camí. Accepten el nostre suggeriment de pregunar, ho fan i ens guien pel bon camí. Però sempre n’ha de passar una. El Troner s’ensorra en creuar un poblet. Operació de rescat. Aprofitem per comprar pa i seguim.
I ara les gestions sempre esgotadores de les duanes... Una.... i l’altra. Som el centre d’interès. No paren de preguntar-nos, els policies de la frontera, què passa amb els nostres amics. Els informem i ells s’hi abonen també.
Se’ns fa estrany també ser escortats per l’exèrcit senegalés. És un país que sempre ens ha acollit amb alegria, de gent oberta i espontània. Ens trobem com a casa, però anem amb uns soldats cobrint-nos el front i l’esquena. Però és el que s’ha acordat. El trajecte amb la primera escorta és correcta. Diferent que amb els mauritans. Més rutinària. Quan entrem a la regió de Thiès canviem d’escorta. El cap d’aquesta unitat és més vehement en el tracte. I es demostra quan arribem a Thiès. Nosaltres planifiquem d’arribar a l’hotel directament. Només que ens veuen arribar els nostres companys que fa tres dies ens esperen, se senten els crits d’alegria. Parem per fer les maniobres d’aparcament, ja ens llancema aterra per abraçar-nos, quan el cap del grup de soldats ens mana enèrgicament de seguir-los fins a la gendarmeria.Tensió. A la caserna ens neguem d’entrar fins que arribar el cap superior a la zona i el convencem de que ficar-nos a un recinte policial, tot i que els camions estiguin més segurs, entorpeix la nostra tasca. A més, els diem que ja hem contractat vigilància particular i que, per tant, no han de tèmer per nosaltres i els camions. En fi, excès de zel. Comprensible des del punt de vista de la protecció, però poc adaptable a la característica del grup.
Entre una cosa i l’altra seiem a taula per menjar les mandonguilles amb sèpia que ha escalfat el Toribio prop de les dues de la matinada. Els pobres amics del grup de Dakar han estat esperant-nos sense sopar per gaudir amb nosaltres d’aquest moment i d’empapar-nos d’energies per veure si intervenen amb l’alliberament de l’Alícia, el Roque i l’Albert.
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 2:04 49 comentaris
Dia 28-12-2009, ens envien la crònica de fa cinc dies...
El camí cap a la frontera ha estat tranquil. Com que és la festa del tabasquí, tot és tancat i no trobem pa. A una benzinera abans de la frontera trobem unes poques tortes de pa de les que fan aquí. És el que hi ha. Arribem a la frontera cap a tres quarts de 6. L’operació dels passaports s’eternitza. Una hora i mitja. Per tant, ja fosc, passem a terra de ningú, la franja entre el Sahara Occidental (apropiat per Marroc) i el trosset de Sahara administrat per Mauritània. Són poc més de 3 kilòmetres infernals, amb paranys de bancs de sorra. I és aquí on la pifiem. Queden ensorrats el Troner amb el remolc, un Land Rover, el Rav de Tus Ojos i el Pegaso. L’operació de rescat que fan els Man i el Mercedes del Rafa triga més de dues hores. I després més d’una hora amb els papers a la frontera mauritana. Total, que a les 11 de la nit s’acaba el malson i enfilem cap a Nouadhibou. El camping ens acull cap a la una de la matinada i encara els queda a algus humor per cruspir-se el xai que ens espera des de fa dos dies. Però, i cal entendre’ls, n’hi ha d’altres que només somien amb ficar-se a la tenda. Estem tots força esgotats...
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 2:03 2 comentaris
dijous, 3 de desembre del 2009
A LES MOSTRES DE SUPORT REBUDES D'ARREU, GRÀCIES!!!
Ben bé des de primera hora del matí del dilluns hem estat rebent constants mostres de suport, vingudes d'arreu:
Dels amics i amigues de Barcelona;
d'altres entitats i ONGs que tot i que no tinguin una vinculació directa amb la Caravana s'han volgut solidaritzar amb nosaltres i amb els nostres companys;
de col·lectius ben diversos de Catalunya, d'Espanya i del món àrab;
de particulars...
...a tots ells: GRÀCIES! En aquests moments qualsevol paraula ens recomforta.
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 1:08 27 comentaris
dimarts, 1 de desembre del 2009
DOS DIES A DAKAR
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 15:58 44 comentaris
27-11-2009 LES CRÒNIQUES PASSADES...
A la ciutat només trobem que tallers de... de tot, en realitat. Aquí tothom fa el que pot per sobreviure. Així que el primer espavilat que trobem, promogut per un botiguer que parla espanyol, diu de venir e veure el camió. I el que suposàvem. S’ha de remolcar a la ciutat.... i allà es queda. Panorama: El Toni, el Nacho, la Mònica, la Susana, el Quim i el Pep es queden a veure com va tot, perquè ens ha jurat i perjurat que l’arreglava avui. Si no, “l’amenacem” ,el segrestem cap a Senegal. La resta, amb el Josep Lluís al davant, cap a Dakhla. Sortim -sembla una broma- a 2/4 de 4 de la tarda.
I llavors comencen més problemes amb el Man del Karbo. 3 o 4 parades perquè se li embruten els filtres i no passa bé el combustible. Però anem tirant, tot seguint la carretera arran de costa. És el nostre premi. I la posta de sol maravellosa que ens regala l’horitzò. Ens donem ànims. I per acabar-ho d’adobar, el bon rotllo, el Karbo demana a Alícia que llegeixi els vostres comentaris del blog. Emoció a l’engrós. Sobretot, els que heu donat ànims al Diego per haver de deixar el Man-5. Guau! L’hauríau de veure el Diego. Una madalena, sobretot pel comentari de la seva filla, la Chete. I la Silvina, rebent ànims de la seva mare a l’Argentina. I el Xavi Ros i el seu mamotreto, que va deixar sense saliva l’Alícia. I la Cristina de Tus Ojos, i... bé, tots. Gràcies pels vostres ànims. La Caravana és el que és, també perquè vosaltres sou com sou.
I a trancas y barrancas, arribem a Dakhla a la una de la matinada, després de fer una parada per treure’ns la son, sobretot els conductors, i de passar les barreres dels controls. Alguns molt pesats i més interessats en els cadeaux, que en el control de seguretat.
Al camping de Dakhla, el Roque i l’expedició de sanitàries i l’Albert Vilalta i el Leo ens esperàven impacients.
Cap a quarts de 4 de la matinada es presenten els soferts que es van quedar guaitant l’IVECO. S’hi ha hagut de deixar, perquè no hi ha hagut temps d’arreglar-lo i demà és la festa Tabasquí, la del xai. I aquí no penca ni Déu (aquí es tracta d’Alà) El recollirem a la tornada. No us preocupeu que els ànims no defalleixen, menys contant amb vosaltres. Bona nit!!!
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 0:23 17 comentaris
dilluns, 30 de novembre del 2009
Ja hem vist que heu cobert des de Barcelona la crònica que ens corresponia fer a nosaltres al blog. Gràcies. Heu entès que no estàvem per blogs tirats com estàvem, a la nit, a la carretera de Nouadhibou a Nouakchott, al mig del desert. I sí, allà vam estar des de poc més tard d’un quart de 8 del vespre, el moment fatídic en què van segrestar els nostres estimats amics, i les 5 de la matinada, quan tres funcionaris de l’ambaixada espanyola a la capital mauritana ens van acompanyar a un hotel de Nouakchott. Prèviament, com segur que heu sentit i llegit a les notícies, el Toni, el Karbo, el Toribio, el Josep Lluís i jo mateix, el Josep Ramon, vam estar donant informació a la gendarmeria mauritana que s’hi va presentar al lloc dels fets, mentre el gruix de la Caravana el vam enviar kilòmetres avall, fins a trobar un control de la policia. D’aquesta manera estaven també protegits.
Instal•lats a l’hotel, encara vam estar entrevistats el Toni i el Josep Ramon per les edicions del matí de diversos mitjans. Fins allà les 9 i quart, quan vam dir de dormir, tot i que, val a dir, que amb algunes interrupcions.
Però, dins de la indignació i de la angoixa que representa no saber res dels nostres amics, volem treure forces d’on puguem per resistir el desànim. Així es va manifestar a la reunió que vam celebrar cap el migdia: donar-nos un termini mig de 48 hores i llavors decidir què farem. I així li hem manifestat a l’ambaixador a la reunió que hem tingut amb ell a la tarda.
A aquesta reunió ens ha assegurat, i ho creiem per coincidir amb altres informacions, que l’exèrcit maurità rastreja la zona des de la nit passada, que han tingut suport de la guàrdia civil i de les ambaixades més importants a Mauritània, França, Estats Units i Alemanya. Espanya i aquests països han ofert suport logístic. També ens ha assegurat l’ambaixador que decidíssim el que decidíssim, si anar amunt o anar avall, tindrem protecció policial fins a la frontera.
I als jardins hem passat el dia, a modus de campament. I hem atés a mil i un mitjans de comunicació. I gràcies des d’aquí als companys de Barcelona que ens envieu missatges d’ànim i que coordineu tan bé les accions de ressó mediàtic i de intercesió amb les autoritats governamentals.
Anirem a dormir que estem reventats, tot enviant als companys Alícia, Roque i Albert els nostres millors desitjos de salut i ànim.
No us enviem foto perquè l’encarregada de fer-la era justament l’Alícia, que portava la connexió al PC.
Força ànims als companys i a les seves famílies.
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 23:52 26 comentaris
diumenge, 29 de novembre del 2009
DESAPAREGUTS TRES COMPANYS DE LA CARAVANA A MAURITÀNIA
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 18:07 94 comentaris
divendres, 27 de novembre del 2009
Dia 26/11: PROBLEMES AMB ELS VEHICLES
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 3:16 40 comentaris
dijous, 26 de novembre del 2009
Dia 26/11: DEDICAT A LA CARME SEGURA
Des de la direcció de la Caravana i des de la de Barcelona Acció Solidària us comuniquem que dimarts van operar a la nostra secretària la Carme Segura. L'operació va anar bé, tot i que encara li queden setmanes de recuperació. Des d'aquí li desitgem sort i ànims!!! Estàs en el nostre pensament.
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 3:09 8 comentaris
dimecres, 25 de novembre del 2009
25-11-2009
D’hora ens llevem per tard marxar. A la benzinera on hem dormit ens hem estat més de 2 hores i mitja esperant que arribessin els de Tazarine a recollir la descàrrega. Havíem quedat a les 7. Doncs, passats 2/4 de 10 hem dit prou i hem decidir marxar.
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 23:57 11 comentaris
24-11-2009
I nosaltres aquí, a Tànger. Primera descàrrega. Ja teníem mono per començar la feina per la que hem vingut a la Caravana. A la descàrrega ja ens esperaven impacients els destinataris, La gran majoria projectes d’Ibn Batuta. Alaui, el nostre sol•lucionador, ha rebut un diploma dels representants de l’Ajuntament reconeixent-li la seva tasca. Què n’estava de cofoi! I nosaltres, dit sigui de passada, què bé que ho hem fet, quina coordinació! Però és que estàvem per encetar.
Sortida de Tànger, els nens se’ns penjaven als cotxes. Algun d’ells penjats sota el camió del Diego fins la sortida. Quin perill! I a poc de d’enfilar l’autopista el camió del Diego que s’escalfa. L’oli. És a dir, ja ha begut oli. Anava saturat d’oli. I els manetes Carles, Quim i Karbo, fent ús del seu enginy, han aconseguit treure’n el que sobrava. Prop de dues hores aturats ens ha fet endarrerir l’entrega a les afores de Rabat, que ja se’ns ha fet fosc. I tira que tiraràs, a 50 kilòmetres de Marraquech ens hem quedat. Ja eren les 10. I sense poder veure el partit del Barça-Inter! Quina ràbia!
El Toribio ens ha consolat amb un fricandó de vedella i un pastís de xocolata i fruits secs. Ara a dormir a l’asfalt de l’àrea de la benzinera on hem aixecat el campament.
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 23:53 2 comentaris
dimarts, 24 de novembre del 2009
Dilluns 23/11, segon dia
`Som a l’alçada de la costa de Granada.
I cap a 2/4 d’1 ja teníem tots plegats una gana del dimoni. Doncs a fer 2 kilòmetres de cua per anar a dinar...Que amb això dinem a la 1. I què tenim per dinar? No ho endevineu? Doncs pasta amb tomàquet! Sí, però aquesta vegada galets. I després pit de pollastre a la planxa... amb salsa de tomàquet! Sí senyor. Què en saben de fer anar el pomodoro aquests italians!
I això cal dir del viatge, perquè entre àpat i àpat hem tornat a seure, a jugar al dòmino, a xerrar, a passejar, a clapar,... Els de la productora Tus Ojos han rodat un parell de vegades.... i cap a 2/4 de 3 travessàvem pel bell mig de l’Estrecho: el Peñón i la badia d’Algesires a un cantó i Ceuta a l’altre. Què guapo! Feia una llum força maca que ressaltava el cantó de Gibraltar.
A poc més de les 5 amarrava el vaixell a Tànger. En front, la costa des de Tarifa a Barbate. Més d’una hora per desembarcar els camions i tres hores més per sortir del port! L’anècdota, que han volgut examinar l’electrobomba que dúiem. Ja ens havia avisat el Roque per telèfon que s’havien mosquejat amb aquesta parauleta. Clar, el mot “bomba”, en francès, “bombe” és l’artefacte explosiu i pompe és el mecanisme per bombar aigua. Doncs l’han hagut d’examinar i el guàrdia, tot i que ho tenia prou clar, s’ha endut les instruccions per fer una fotocòpia i ensenyar-li als superiors.
Total, que se’ns ha fet tan tard que hem hagut d’anar cap a un sopar de compliment que ens oferia la regidora de Cultura i etcèteres a casa seva abans d’anar a l’hotel.
I quin “cus-cus”! i quins postres! Ens hem llepat els dits –ja era hora de menjar bé- i hem xerrat amb responsables de l’Ajuntament, que, de passada, han aprofitat per prospectar-nos a veure si col·laboràvem en el futur amb ells.
Cansats i tips, cap a l’hotel que ja és la una de la matinada i el Toni ens vol amunt abans de les 8.
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 3:06 2 comentaris
Diumenge dia 22/11: Primer dia de viatge
I els motors han començat el seu brrrrooommmmmm! I cap a port. Repartiment de càtering, recomposició d’equipatge… I cap a la bodega de l’Excelsior, el vaixell de la companyia Grandi Navi Veloci que ens portarà a Tànger. I ara què? Doncs macarroni, macarroni i macarroni… Ja corrien les veus d’alarma d’uns quants, tot recordant la tornada de l’any passat en aquest vaixell. Però bé, no ens amoïnem. Resignats a passar més de 24 hores, ens repartim entre jocs de taula, la migdiada, la xerradeta… mentre el Toni prepara els papers de rigor per les autoritats.
Bueno, no me resisto a la petición de Silvina, nuestra querida voluntaria del Cono Sur, que desea enviarle desde aquí a sus papás en Argentina un efusivo saludo: “viejos, los quiero mucho!!!”
Som a l’alçada de les costes d’Alacant. Fins demà. Esperem no cansar-nos de no fer res.
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 2:58 0 comentaris
COMENÇA LA CARAVANA SOLIDARIA 2009: LA SORTIDA
Molta sort companys
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 2:45 3 comentaris
dimecres, 17 de desembre del 2008
JA S'HA ACABAT
Tothom ja ha arribat a port. La caravana solidària 2008 ja ha acabat. Ara queda la feina de fer balanç, passar comptes i... començar la preparació de la caravana 2009
Us esperem, comptem amb tots i totes els que ens heu seguit, animat i, especialment, a tots aquells i aquelles que, d'una manera o altre heu contribuït a que la caravana 2008 fos un altre cop un èxit.
Salut
LA DIRECCIÓ DE LA CARAVANA
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 8:13 15 comentaris
dimarts, 16 de desembre del 2008
NOVA HORA D'ARRIBADA
El vaixell porta retard!!!, la nova hora d'arribada serà demà a les 10,30h al Port Olímpic
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 6:46 4 comentaris
dilluns, 15 de desembre del 2008
Dia 15: JA TORNEN
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 14:15 1 comentaris
diumenge, 14 de desembre del 2008
DIES 13 i 14, Ja falta poc per a sortir de terres africanes.
Llegamos al hotel y lo primero que hicimos fue darnos una impresionante ducha que nos renovó por dentro y por fuera…¡¡no nos reconocíamos!! Tan limpios y cambiados de ropa. Incluso nos dimos cuenta que no estábamos tan bronceados como creíamos!! Era el polvo incrustado en nuestra piel. Cogimos un bus y nos fuimos al centro de Marrakech donde pudimos disfrutar del ambiente de la plaza Djemma El-Fná, la gran protagonista de esta ciudad de las mil y una noches. Nos sentamos a comer unas verduritas a la brasa y unos deliciosos ¡¡pinchos morunos!! Después paseamos por la medina y acabamos el día tomando un té a la menta en una cafetería típica marroquí donde vimos el partido Barça-Real Madrid (2-0!!) Nuestro sufrido compañero Carlos Cremades aceptó la derrota con muy buen humor a pesar de las bromas de nuestros “cules” que no paraban de hacerle y fue nuestro querido Paco Muriana quien ganó la porra.
Aprovechamos para agradecer a nuestros “hombres de Paco” (Xevi Ros, Sebastià Robledillo, Pep Escamilla y Quim Ferrer) su ayuda, compañerismo y disponibilidad. Conduciendo camiones, relevando a conductores, colaborando en la reparación y puesta a punto de los vehículos….siempre están ahí cuando se les necesita con esa discreción y amabilidad que les caracteriza. A nuestros bomberos de Girona y con gran afecto ¡¡GRACIAS!!
Ahora estamos en ruta, dirección Tánger. Nuestro último destino en el continente africano. Mañana a las 20 h. tenemos previsto el embarque en el Ferry de la Compañía “Grandi Navi Veloci” que nos llevará a casa.
¡¡Hasta muy pronto!!
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 5:16 13 comentaris
dissabte, 13 de desembre del 2008
DIES 11 i 12: SEGUIM AVANÇANT!!
Volem acabar avui donant les gràcies a la nostra súper-infermera Marta Coll per la seva professionalitat i afecte i per tota la feina que, de manera molt especial , li estem donant aquests darrers dies, per a petites coses, per sort!! A aquestes alçades del viatge no són més que manca de “mimos”!!: que si em poses una cremeta per a les picades de mosquits, que si ara em dones una pastilla pel refredat, que si em prens la tensió, que si em fa una mica de mal el cap, que si..., no us preocupeu, res greu!! Gràcies Martona!
Són les 21h. quan vam parar motors per a acampar a uns 20 Km. deTizniz. Aquí ja fa un fred que pela. Avui per a sopar: macarrons!! i….un altre dia més sense dutxa!! Esperarem a demà.
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 3:33 4 comentaris
divendres, 12 de desembre del 2008
Dia 11 de desembre. Són a 4000 Km.
De nou el grup dels camions es posa en contacte amb nosaltres per explicar-nos com els hi va.
Un total de 650 Km. han transcurrido sin incidentes. Sólo destacar una vez más la pericia de nuestros mecánicos que en un tiempo record de 15 minutos han cambiado los tres filtros del Man 3 de NOVARTIS.
La majestuosa presencia del desierto nos ha acompañado en toda nuestra ruta. Las arenas del Sahara movidas por el viento, invadían la carretera formando pequeñas dunas que nos obligaban a pisar el freno para evitar deslizamientos inoportunos. Pequeños poblados nómadas salpicaban el paisaje. Las únicas paradas que hemos realizado han sido para repostar y para hacernos esta foto los 22 compañeros que hacemos la vuelta en camión, con la placa de los 4.000 Km a Barcelona!! Para que nadie se pierda!!
Nouatchot, capital de Mauritania, ha sido la única ciudad que hemos atravesado. Decir que ha sido gracias a la buena memoria y sentido de la orientación de nuestro querido compañero Pere que ha ido guiándonos en todo momento desde la emisora, es el primer año que la Caravana ha cruzado la ciudad sin equivocar su ruta y tomar una calle por otra.
Ya cae la noche y una vez más vamos a acampar en medio de la nada. Nos abrigamos pues las noches en el desierto son frías. Nos preparamos para cenar y descansar.
Todos nos vamos a dormir con un mismo pensamiento: “Ya estamos más cerca de casa”
Bona nit!!!"
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 0:12 9 comentaris
Dia 10. Mica en mica van arribant!
El grup de Barcelona ja va arribar el dia 10 al matí i poc després, us ho puc assegurar, la gran majoria ja estaven nets i pentinats als respectius lloc de treball.
Gràcies nois i noies. Heu fet una bona feina.
El grup que puja amb els camions ja ha enfilat una bona ruta i mica en mica van avaçant camí.
Us esperem.
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 0:07 0 comentaris
dimecres, 10 de desembre del 2008
DIES 8 i 9: COMENÇA LA TORNADA A CASA
Hoy os resumiremos dos dias, ayer lunes y hoy martes. Ayer no nos fue posible escribir ya que los acontecimientos no nos lo permitieron. Os contamos:
Ayer nos levantamos a las 5,30 h. No había amanecido todavía cuando arrancamos motores camino a Thies. Atrás se quedaba Thionck-Essyl, Tendouck…..la Casamance.
Atrás dejábamos ya esas gentes maravillosas que año tras año nos esperan llenos de ilusión y esperanza. Atrás dejábamos finalizado con éxito todo el trabajo y el esfuerzo realizado durante todo el año. Y ahora, de regreso a casa y con los corazones henchidos de emoción, tristeza y alegría, satisfacción…. ya podemos decir ¡¡misión cumplida!!
La etapa de ayer fue larga y agotadora. Fueron sólo 250 Km. pero como si hubiéramos hecho 1000 Km.!! A las 12 h. de la noche llegábamos a Thiés!! Es cierto que cruzamos la frontera de Senegal con Gambia y la de Gambia con Senegal y atravesamos en ferry el río Gambia. Pero todo fue ágil y rápido. Lamentablemente, lo que retrasó nuestro viaje fue la retención que encontramos en la carretera de Bignona a Farafeni. Una larga cola de coches tuvimos que esperar la llegada de una escolta del ejército que nos acompañó hasta el último puesto de control militar cerca ya de la frontera con Gambia debido a la inestabilidad de la zona, provocada por los recientes ataques de la guerrilla de estos últimos días.
El resto del día lo pasamos en ruta. El trayecto resultó realmente duro debido al calor, a los botes continuos por el mal estado de las pistas que nos limitaba la velocidad hasta 20 Km./h y, como no!!, el dichoso polvo infernal que no dejó de acompañarnos durante el día dificultándonos en muchos momentos la visibilidad total.
Finalmente pudimos reencontrarnos en el hotel Rex de Thies con nuestros compañeros de la columna de Diakha Medina que habían llegado a las 18h. y ya duchados nos esperaban para cenar una deliciosa (o no) merluza con salsa verde, cocinada por nuestro inefable Toribio. Un grupo de danza africana despidió la última velada que pasábamos todos juntos en Senegal.
Esta mañana nos hemos dividido en dos grupos: los compañeros que vuelven en avión y los que ya hemos comenzado a deshacer el camino andado. Sólo nos quedan 6.000 Km.!!
Una buena noticia!....son las 22,30 h. y acabamos de pasar la frontera de salida de Senegal y la de entrada en Mauritania sin problema!! Cuando pasemos la pista que va de Diama a Rosso, pararemos para descansar. Bona nit!!
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 10:37 10 comentaris
Dia 9 de desembre. Un grup ja està a punt per la tornada
Ahir el grup que puja cap a Barcelona amb avió va anar a passejar pel Llac Rosa i es van fer aquesta fotografia que ens han enviat.
L'altra grup repren la marxa per carretera amb els camions buits de material però plens de noves propostes i esperances en el treball futur.
Bona feina i bon retorn companys!
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 0:37 9 comentaris
dimarts, 9 de desembre del 2008
7 de desembre. DARRER DIA A LA CASAMANCE
Avui ha estat el darrer dia a la Casamance, ha estat una jornada de feina i de celebracions, de contacte amb la població, que ens ha volgut fer un “homenatge” a la seva manera.
Hem començat amb una reunió de treball en el projecte Kayanior, hem repasat els temes i s’ha programat tota la tasca que queda per fer el primer semestre de l’any. Després han estat uns moments de grans satisfaccions. S’han lliurat els diplomes d’aprofitament a la primera promoció dels cursos d’office. La cara dels alumnes, seriosos i il•lusionats no té preu ¡! Ells són el futur de la Casamance i del Senegal.
També s’ha visitat el projecte “A Naré” i s’ha pogut observar el canvi que ha suposat l’extracció d’aigua a ma o el treure’l amb una bomba funcionat amb energia solar.
Per la tarda, la final del 1er. torneig de futbol “l’Amisté”. L’espectacle no ha estat tant el jugadors com les grades, centenerars de persones ballan, cantant i tocant els tambors ha estat impresionant!! Al final a guanyat l’equip del barri on tenim la “Casa del Governador”, doble satisfacció, doncs!!.
Després sopar oficial a la “Mairie” (al Ajuntament) on ens han convidat ha sopar un pollastre amb una salsa exquisita..… i després a dormir, que demà comencem el viatge de tornada cap a Thies ons ens reunirem amb l’altra columna. Ens haurem d’aixecar a les 5,30h del matí, per tant…..bona nit!!
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 0:28 6 comentaris
dilluns, 8 de desembre del 2008
Dia 7 de desembre. La feina es va acabant!
La darrera informació del grup de Gàmbia ens arriba amb unes reflexions i sentiments que tots compartim.
Bona tornada companys!
"Després d’una entrevista a la radio local de Kedougou enfilem cap a Tambacuonda travessant el parc de Niokolo Koba.
Descarreguem 20 caixes, més canastes i porteries desmuntades per a l’escola de la ciutat. L’Anna Sala, com sempre, s’ha esforçat per revisar el projecte i exigir corresponsabilitat.
Un dels cotxes de lloguer té problemes mecànics i decidim fer nit a Tambacunda per tenir temps per reparar el vehicle.
La nostra idea és l’endemà llevar-nos ben aviat i camí a Thies fer l’última descarrega de la nostra columna a Maca.
En el transcurs del viatge d’aquesta columna de la Caravana Solidària hem pogut gaudir del naixement de dos nadons, senyal d’esperança d’una nova vida i il•lusió de treballar per canviar el mon.
Tota la feina realitzada durant aquest dies ha quedat registrada amb vídeo pel nostre company Adrian
Tot això no hauria estat possible sense la feina de la junta de Barcelona Acció Solidària, de patrocinadors com la DAMM i Novartis, l’ajuda de traductors en controls i fronteres con la Georgina... i moltes altres persones que d'una manera activa fan realitat la possibilitat d'organitzar la Caravana Solidària a l'Àfrica Occidental"
Publicat per CARAVANA SOLIDÀRIA a 2:20 5 comentaris