Marxen de Gàmbia

El grup del Roque, l'Anna, la Georgina, el Diego, el Toro... ens segueixen informant:
"Deixant enrere poble de granotes i petites serps perilloses, poble també d enorme mesquita estil andalús i nens afables... Camí de la frontera descarreguem a hospital de Yorobawol lloc en obres a on amb el cor encongit veiem una pacient amb un brot de malària al mig d uns edificis bruts amb molt mal estat. Desprès de diferents telefonades a BCN decidim entregar material i fer reportatge fotogràfic amb objectiu emetre informe del projecte i valorar si en posteriors edicions tornem a entregar material en un lloc en aquestes condicions.
Marxem però amb convenciment de no deixar sense medecines a gent que ho necessita i amb esperança de que proper any les obres de millora de l edifici facin efecte.
Anem per creuar el riu Gambia amb barcassa desprès de descarregar medecines al hospital de Basse sempre amb la valoració i comentaris de la nostra companya de viatge Engracia infermera cap d’urgències de l’hospital General de Catalunya.
Tornem a perdre temps a les dues fronteres i marxem direcció Belingara on descarreguem 73 caixes per un projecte amb cara i ulls dedicada a la tecnificació agricola de Adesc de Girona i unes caixes més per Amics del Món del projecte de Pamvcour.
Desprès d un problema mecànic a un dels cotxes llogats amb bon criteri Roque director de la nostre columna ens comunica per radio decisió d de fer carretera fins a Kegodu i deixar la descarrega de Tambacunda per la tornada ja que ens ha caigut la nit a sobre i ens es difícil contactar per telèfon amb contrapart de Tambacunda".

El grup de Gàmbia ens explica el seu viatge

Una de les dues branques de la caravana ens ha anat informant periòdicament. L'altra ha tingut més dificultat de connexio i ara ens envia diverses cròniques que us detallo tot seguit:
"No per començar amb retard les descarregues de material degut als problemes que la Caravana s ha trobat a l duana de Senegal hem deixat de viure l aventura de gaudir de les sensacions que ens ofereix Àfrica.
Des del primer moment colors olors gustos i sorolls diferents junt amb la pols i calor permanentment enganxada fa que ràpidament ens oblidem de que estem al segle XX1 i al mes de desembre.
Desprès d un temps d espera mes llarg de l habitual dediquem el primer dia amb la caravana pròpiament dita a visitar l‘imparable projecte de SAM SAM. La nit del dia 3 ens serveix per acomiadar-nos sota un imponent cel estrellat dels nostres companys de la columna de Casamance i comencem el cami en solitari dos camions (man 3 i man 5) conduits per Diego alies Cheape. Quim bomber de Girona , Gali l’osito de peluxe i Carlos el madrileno quatre conductors magnifics que es van tornant al volant dels camions "cuques blanques") dos Land Rovers (el cap i la cua de la columna ) amb Roque al volant del cotxe n 1 ajudat per alguns voluntaris i Anna Ribes i Toribio en el cotxe escombra) i tres 4x4 de lloguer junt amb altres 15 persones fins arribar a fer un total de 23 voluntaris i 3 conductors del pais . El nostre objectiu de primer dia va es arribar a dormir a Diabugu Batapa ( Gambia) gran projecte defensat per associació liderada per Xavi Altozano i grup majoritari de comadrones de Santa Coloma de Gramanet. Un dia llarg per carretera dolenta ens porta a arribar quan el sol ja es post. Sort que aquesta vegada anàvem ben acompanyats amb la Montse i al Gali que coneixen aquesta terra com si fos la seva segona llar. Decidim plantar tendes al costat de l’escola i dutxar-nos les noies a la dutxa africana de la casa del cooperant i els nois a unes de les fonts del poble. No us explicaré detalls del bany col•lectiu de les nenes però seran una d aquelles imatges inesborrables , totes amb pilotes a la llum de la lluna mullant-nos unes a les altres amb un cubell i una regadora d’aigua compartint xampú i crema hidratant.
Més tard el poble ens cuina una cabra amb fideus i patates molt gustosa. Abans de la sortida del sol del dia 5 esmorzem i organitzem dues descarregues de material una a la mateixa escola (59 caixes) i la segona de 30 caixes més a la casa del cooperant.
Visitem hospital a on a part d’entregar material de la ONG amics i amigues de Diabugu Batapa entreguem una bomba d’aigua cedida per el club Rotary de Santa Coloma de Gramanet i amb orgull defensem que val la pena treballar per a projectes com aquests."

6 de desembre: ACABEM LES DESCÀRREGUES A LA CASAMANCE

Després de l’arribada esgotadora i titànica que vam tenir tots plegats a la Casamance, avui hem tingut una jornada més tranquil•la. Ens hem pogut llevar a una hora prudent, esmorzar a l’aire lliure a la fantàstica casa del Governador (l’Alberg de BAS per fomentar el turisme solidari), per acte seguit procedir a l’entrega dels centenars llargs de caixes destinades a diferents projectes de cooperació en aquesta esplèndida i acollidora regió senegalesa.

Així, per agilitzar la feina col•lectiva, ens hem dividit en 3 columnes. Els companys del Projecte Xevi han estat a Tendouck i Bignona, on tenen els seus projectes. Un altre grup hem anat fins a Oussouye, Oukout i M’Lomp on hem descarregat el material per a les associacions: Fundació Kassunay, Africania, Kasamu Aku, Fes, Babel Punto de Encuentro, Creix, Bafalay i l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. Finalment, la tercera comitiva s’ha desplaçat als pobles de Affiniam, Zinguichor i Bignona, on s’han fet les entregues de la Fundació Barcelona Sida 2002 a l’hospital de Bignona, Anafa i Rotarac.

Aquest recorregut per la Casamance no només ha servit per culminar una tasca de cooperació, sinó per despertar els sentits de tots nosaltres. Costa definir la sensació de vertigen que un té quan admira els majestuosos arbres fromagiers i els boscos de teca que inunden la regió, les olors de les plantes aromàtiques, els sorolls dels ocells i dels nens i les nenes que a peu de carretera ens saluden: “lulúm, lulúm ça va?” (home blanc, com estàs?) tot agitant les mans et regalen somriures impagables, les cares incrèdules, amb ulls com taronges, davant els jocs de màgia del nostre amic Paco Rojas (arrasa, sobretot, el joc de la desaparició del mocador vermell), els voltors al mig de la població, els porquets en terres musulmanes, el tacte aspre de les fulles de teca, les pistes rogenques... tot això ens fa prendre consciència de la nostra realitat tot comparant-la amb els contrastos que ens ofereixen aquestes terres.

Donada la complexitat de la regió, les entregues s’han perllongat més del que seria desitjable, amb insuportables controls militars, micos i llangardaixos gegants, hem acabat dinant a les set de la tarda! Sense ni un moment de repòs, alguns companys de Barcelona Acció Solidària hem anat a l’aula informàtica del projecte “Kayanior”on ja s’estan instal•lant els ordinadors que enguany ha baixat la Caravana.

Per a rematar un dia perfecte, el sopar no podia esser menys: truita de patates i “crevettes” (gàmbes) ens esperen.

Dia 5 de desembre. Thionck-essyl

Seguim a la Casa del Governador. Hem tingut una reunió amb l'alcalde per tractar els temes de futur de coorperació amb la població de Thionck-essyl.
Vam entregar un generador a l'Hospital per evitar les contínues apagades i problemàtiques que aquest fet comporta i també vam entregar diferents materials als projectes de la zona.
Hi ha molt bon ambient entre tots nosaltres i la calor ens acompanya.
Demà acabarem d'entregar tot el material i per nosaltres ja s'hauran acabat les descàrregues.

THIONCK-ESSYL. Dia 4 de desembre

Arriben de nou comentaris i fotografies dels nostres amics de la Caravana. Per mostra l'escrit de l'Alicia i aquesta bonica posta de sol.

"Esta mañana salimos a las 8 h. del dispensario construido por la Asociación “Una sonrisa por África” situado en la población de M´Bour, donde hemos pasado la noche no sin antes haber probado un rico arroz con langostas para celebrar nuestro primer encuentro (¡¡por fin!!) con el resto de compañeros recién llegados de Barcelona. Como siempre, agradecer a nuestro amigo Mario que nos deleitó con su hospitalidad típica africana.

En el día de hoy, hicimos la primera descarga en el poblado de Kaolack, donde nos encontramos con nuestros amigos de Sokone, a quienes un año más, les hemos podido entregar el material escolar para que los chicos y chicas del pueblo sigan con sus clases, gracias a la “Fundación Educación Solidaria”.A continuación entregamos el material de la “Associació Senegalessos de la Garrotxa” en el poblado de Ndienguene Keur Aly Dié.

Cruzamos la frontera de Senegal con Gambia sin problemas. La siguiente descarga la hemos realizado en el Hospital de Farafeni donde, desde ayer, esperaban nuestra llegada. Hemos descargado el material de los diversos proyectos sanitarios de diferentes asociaciones catalanas y seguidamente, la Caravana se ha dividido en dos columnas: la columna que nos dirigíamos a la Casamance y la que iba destino a Diakha Medina. Nos hemos despedido de nuestros compañeros a los que volveremos a ver dentro de tres días en Thies.

En ruta hacia Thionck-Essyl (Casamance), hemos podido disfrutar de otra magnífica puesta de sol desde un nuevo escenario: a bordo del barco que nos ha transportado por el río Gambia y que nos acercaba ya a nuestro destino. Ha sido en la población de Tendouck donde hemos cenado tranquilamente y finalmente ¡¡hemos llegado a casa!!, a la “Maison du Gouverneur”, donde ahora nos espera un merecido descanso…

Los compañeros con destino a Diakha Medina nos han llamado para comunicarnos que habían llegado bien.

A pesar del retraso que nos causaron los problemas con la aduana de entrada a Senegal, desde que nos han dejado seguir nuestra marcha, hemos vuelto a coger el ritmo para poder ganar tiempo y cumplir con nuestros objetivos. Todos los trámites de hoy se han realizado sin complicación y con rapidez.

Finalizamos el día cansados pero muy contentos. Hasta mañana!!"

Dia 3 de desembre. Ja estan tots junts!!!

Ahir dia 3 a la fi es van trobar les dues expedicions i van fer el camí tots junts. Des d'aquestes línies volem agrair les gestions realitzades des de l'Ajuntament de Barcelona que, en les persones del amic Cardelús i molt especialment de la benvolguda Antònia Sabartés, van ajudar a contactar amb la Embaixada Espanyola al Senegal per agilitzar els tràmits i solucionar els entrebancs que inexplicablement van sorgir.
La Caravana, una vegada ja agafat de nou el ritme, va entregar el material que es portava per Sam-Sam, i també pels projectes de Sonrisa por África i del Col.lectiu per la Igualtat en la Diversitat.
Van sopar tots junts i després de descansar han iniciat les dues rutes senegaleses que els portaran a diferents destins.

2 de desembre. Seguim a la frontera

No ens havia passat mai tenir tants problemes a la frontera del Senegal.
Ahir la Caravana va passar de nou el dia a la frontera.
Aquest matí he parlat amb el Francesc i m'ha comentat que no s'entenia el fet de la retenció i que el grup de Barcelona anava cap a Dakar per trobar-se amb tota la comitiva que estaven retinguts al port.
Ara però, a les 14.30 hores d'avui 3 de desembre, ja està tot solucionat, s'han trobat els dos grups de la caravana i ja comencen a fer la ruta habitual que hi havia fixada.
Seguirem informant!!!!

Dia 1 de desembre. Arribada al Senegal

Mentre els companys de Barcelona han arribat a Thies, els components de la Caravana estan "suant" a la frontera de Mauritània amb el Senegal per poder entrar al nou país. L'Alicia ens explica la seva experiència.
Perdoneu però la fotografia que ens han enviat no vol ser penjada!!!

"Comenzaba a amanecer cuando salíamos del camping camino a Thies, nuestra primera parada en Senegal. Los primeros rayos de sol ya empezaban a iluminar un paisaje salpicado de pinceladas de color verde que se ha ido intensificando a media que avanzábamos. Sin darnos cuenta habíamos dejado atrás la inmensidad del desierto mauritano que de pronto había sido sustituido por una incipiente sabana aún tímida y discreta. El saludo de las acacias y el cambio de color de la piel de los habitantes de esta región ya nos indicaba que estábamos cada vez más cerca de nuestro destino. Nos quedaban sólo 180 Km para cruzar la frontera.

De repente ¡polvo y más polvo! Habíamos dejado la carretera de asfalto y habíamos entrado en la pista de tierra que va desde Rosso hasta la frontera con Senegal (unos 80 Km.!). Aquí se encuentra el Parque Nacional de Diawling, Patrimonio nacional de la Humanidad que hemos atravesado y donde hemos podido apreciar numerosas colonias de aves en un precioso entorno de humedales.

Y por fin llegamos a Senegal!! En el paso fronterizo de Diama nos esperaba nuestra cooperante en Senegal Montse Bosch y el delegado de la Caravana Solidaria, Ama Diéme. El reencuentro con Montse ha sido emotivo tras siete meses de ausencia de nuestro país por encontrarse realizando tareas de cooperación para el seguimiento de los proyectos que nuestra asociación “Barcelona Acció Solidaria” tiene en Senegal.

Después de varias horas de espera en la aduana y debido a problemas burocráticos, no hemos podido cruzar la frontera de Senegal. Aquí acamparemos esta noche y mañana por la mañana se realizarán las gestiones oportunas en la aduana de Sant Louis para poder continuar con nuestro trabajo.

Hoy hemos recorrido 280 polvorientos kilómetros y…..mañana más!"

Dia 30 de novembre. Ja estem a Mauritània!

Arribem a Mauritània i abans que tot tenim un sentit record pel nostre amic i company Lorenzo Alberdias que ens va deixar recentment i qui va ser el pioner de la cooperació catalana a Mauritània. Tota la Caravana Solidària d'enguany li hem dedicat a la seva memòria però en arribar a aquest país no vam poder més que pensar en ell i agrair-li tota la feina realitzada. Gràcies Lorenzo!
Ha estat un trajecte llarg el que hem realitzat més de 500 km ens han permès arribar a Nouhadibou on hem entregat una bona part de material per a hospitals, cooperatives, taller mecànic i altres diferents projectes.
Tot passant per la zona central de la ciutat hem visualitzat una evident millora de la neteja dels carrers i això és degut al projecte dels camions d'escombraries que es va començar fa un parell d'anys.
Els bombers de la caravana han fet una visita al Parc de Bombers on hi han entregat roba ignifuga i la resta de components del grup han pogut visitar diferents projectes a la ciutat.
Cap al migdia hem fet la sortida cap a Nouhachot i quasi a quarts de deu del vespre hem arribat al camping on passarem la nit.
Demà ens espera una nova jornada!

Dia 28 de novembre. Tot el dia en ruta

Perdoneu el retard, però ja comencen a haver-hi problemes de comunicació i la cobertura que tenen no és gaire bona.
La noticia que ens envien és aquesta:

"Hoy hemos pasado todo el día en ruta. Ha sido una etapa larga y agotadora sobre todo para nuestros héroes del volante: nuestros incansables conductores. Hemos hecho 850 Km.(y no precisamente por autopista!!) desde Tan Tan hasta Dakhla y así hemos ganado una etapa entre lo que ayer y hoy hemos podido avanzar. Todo ha ido sobre ruedas y nunca mejor dicho hasta que 14 Km. antes de llegar al final de nuestra etapa el Man 5, conducido por nuestro compañero Diego, ha pinchado la misma rueda del otro dia!!

Después de atravesar el Sahara Occidental por la única carretera que atraviesa el desierto paralela al Océano Atlántico que hoy rompía con gran impetu contra los acantilados, hemos llegado al camping de Dakhla a las 23,30 h. donde tenemos previsto quedarnos dos noches y así mañana, nuestros mecánicos podrán disponer de todo un día para hacer una puesta a punto a los vehículos, revisarlos y arreglar la rueda pinchada mientras esperamos la llegada de dos nuevos componentes de la Caravana.

Hoy toca para cenar bacalao con tomate y menestra de verduras que nos van a preparar nuestro entrañable Toribio y nuestra compañera Anna Ribes. Son ellos los que cada día nos preparan la cena y cuidan con esmero que no nos falten los alimentos. Gracias compañeros!!

Y antes de la cena y esa ducha que por fin hoy toca, como cada día nos hemos conectado a Internet con la ilusión de ver quiénes nos han escrito en el Blog de la Caravana. ¿A quién le tocará hoy alegrarse e incluso echar alguna lagrimilla al recibir ese mensaje de las personas que nos recuerdan y quieren darnos ánimos?

De parte de todos los miembros de la Caravana queremos agradeceros, amigos, familia y a todos los que nos seguís y nos escribís, todo el cariño y el apoyo que nos dais. Nos da fuerza para seguir avanzando sabiendo que contamos con vosotros. MUCHAS GRACIAS!!"

26 de novembre. Deixem el Marroc

Aquesta matinada la pluja ens ha sorprès quan encara erem dins les tendes.
Ens hem llevat abans de les "espectaculars" matinades del Carbo que consisteixen, pels qui no les coneixeu, en grits de: "dormilegues", petards i les clàssiques tocades de clàxon.
Després d'esmorzar i canviar la roda del Man de la Damm s'ha iniciat la ruta cap a Marrakech on s'ha descarregat material de les associacions Ghotarat para la cultura y el desarrollo, Ait Ouallal-Dades i Atfalouna.
La darrera càrrega al marroc s'ha fet a Tizniz per al projecte de l'associació Azzaitoum por el desarrollo y la cooperación.
El dia l'hem passat en ruta i hem recorregut un 650 Km que ens han portat, tard a la nit, fins a Tan Tan on hi hem acampat i després d'un fabulós pollastre amb patates i pèssols hem pogut descansar.
La travessa de l'atlas ha estat maravellosa, les vistes, les sensacions, els records, les emocions ens han acompanyat en tot aquest extens recorregut.
Avui ens hem quedat amb la frase que ens ha dit el Diego per l'emissora: "Avui veurem una posta de sol magnífica i irrepetible" i així ha estat; senzillament genial!

Quart dia: 25/11/08. Comencem a descarregar

Avui hem començat els repartiments. Aquesta matí després d'un bons descans hem anat cap el taller municipal de l'Ajuntament de Tànger i ens esperaven per a rebre el material transportat les entitats de Tànger i Nador que són les contraparts de l'Associació Sòcio-cultural Ibn batuta, del projecte de l'Ajuntament de Sant Quirze Escola "El Almal", del projecte "Xics" de la Fundació F.C. Barcelona i del projecte informàtic Monte Verde.
L'agilitat, rapidesa i dinamisme dels voluntaris de la Caravana van fer que la descarga fos del tot ràpida i efectiva!
A les 11.15 vam sortir de Tànger i en arribar a Rabat vam acabar de repartir el material també de Casablanca perls projectes de IBN Batuta, i el projecte que com a Barcelona Acció Solidària tenim a Rabat amb la Peña FC Barcelona.
Sense presa però amb el delit d'anar avançant vam reprendre la marxa acompanyats d'una meravellosa posta de sol i ja prop de Marrakech és on vam parar per descansar i passar la nit.
De nou el recolzament del incansable Alaoui va permetre que tot fos àgil i que el pont entre Europa i Àfrica es consolidi cada vegada més.

RESPOSTA A ALGUNES PREGUNTES

COM FUNCIONA EL BLOG?: En resposta a algunes qüestions plantejades per alguns comentaris, us expliquem que cada dia un equip format per la Alícia i la Sara redacten les noticies de la jornada i entre les fotos fetes per la gent es selecciona la més interessant, després s'envia per mail a la base a Barcelona que es repasa (no perquè estigui malament, si no per que a vegades la manera d'enviar el reportatge és una mica precària) i l'equip de BAS a BCN el penja al blog de la web. La Caravana porta un ordinador portàtil amb conexió d'internet per satèlit i, en principi, hi haurà cobertura tot el viatge. A partir de Thies, també hi haurà un blog a La Malla Diari Digital, alimentat per la companya Eva Vicens de COM RÀDIO.

EL COTXE D'ALGECIRES: Podeu veure pel localitzador que hi ha un vehicle parat a Algecires. Tranquils, no hi és, és amb els altres. Deu haver-hi un problema al localitzador que ja està detectat i els nostres McGivers ho estan intentant arreglar :-(
Salutacions a tots i totes des de l'organització
Francesc i Carme

Tercer dia: Dilluns, 24/11, Per fi en terra africana!!!

El matí d'avui ha estat tranquil. Ens hem aixecat sense presses, ja que l'embarcament el teníem previst a les 14 h. Ens esperava una dolça sorpresa: Un any més, el nostre company Xavi Gali ens ha donat el “bon dia” amb un esmorzar exquisit: uns xurros amb xocolata deliciosos!!! i tot elaborat artesanament “in situ”!! Un grup de companys i companyes han participat i ajudat activament en la preparació d’aquesta meravella

Arribada l'hora prevista hem embarcat en el Ferri i en només una hora hem trepitjat per fi terra africana. Volem expressar el nostre agraïment a la companyia marítima “Acciona Mediterranea” per a fer possible la nostra travessia per l'estret.

En el port de Tànger i com cada any, ens esperava el nostre benvolgut i amable Sr. Alaoui (delegat de BAS al Marroc) i membres de l'Ajuntament de Tànger para facilitar-nos els tràmits duaners. I un any més hem aconseguit amb gran èxit poder entrar al Marroc en només dues hores i mitja, un record si recordem els tres dies invertits en el mateis de les primeres edicions.

Amb aquesta amabilitat i hospitalitat que els distingeix, ens han acompanyat a l'hotel. Ara hem de deixar-vos que és l'hora del sopar. Avui toca “harira”, una sopa tradicional marroquina elaborada a força de carn, tomàquets i llegums (realment exquisida!!) i per a acabar el dia... aquesta dutxa tan desitjada que ens espera!!!

Segon dia i darrer a la peninsula. Diumenge, 23/11

La nostra companya Alicia Gámez ens explica el dia a dia de la caravana:

"Nuestro segundo día por la península ha transcurrido sin contratiempos. No había amanecido todavía cuando los vehículos ya estaban en marcha y a pesar del madrugón (tocaron diana a las 5 h. de la mañana!!!), entre risas y con gran sentido del humor, hemos iniciado nuestra ruta hacia Algeciras.

Al llegar al área de servicio de Alto de Marbella se ha detectado una fuga en un inyector del camión de Girona “Troner” que ha sido reparado provisionalmente hasta llegar a Algeciras donde se ha podido finalmente solucionar.

A lo largo del día de hoy, que podemos definir primaveral, hemos recorrido un total de 650 Km. llegando al punto final de nuestra ruta por el viejo continente."

Dissabte dia 22/11: Primer dia de viatge

El dissabte després de la sortida de Barcelona, es van realitzar 550 Km a bon ritme i sense cap incidència.

El bon temps i el neguit de l'inici del viatge també van acompanyar als nostres companys.

Val a dir però que ja va haver-hi una lleugera averia a l'arribada a Alacant, i és que el camió Muxu va tenir un incident mecànic que, evidentment, va ser ràpidament solucionat pels bons mecànics amb que comptem a la Caravana.

Es va aprofitar aquesta paràda tècnica per realitzar els treballs mecànics i per començar a preparar el campament per a passar la nit.

Havien de descansar ja que les matinades arriben aviat!

Sortida de la Caravana

Aquest matí, a les 10 en punt del matí, ha sortit del port de la Marina Seca de Barcelona la Caravana Solidària camí de l'Àfrica.
El llarg camí s'obria davant les abraçades, petons, somriures i plors dels amics i familiars que han anat a acomiadar els voluntaris.
7 camions i 3 lleugers han iniciat la ruta i 24 companys i companyes tenen una bona, llarga i dura feina per davant.

Presentació Oficial de la Caravana 2008

El dimarts 18 de novembre la presentadora i model Judit Mascó va conduir l'acte de presentació oficial de la Caravana Solidària a l'Àfrica Occidental 2008.

Presidit per l'alcalde de Barcelona, Sr. Jordi Hereu, es va comptar amb la nombrosa presència d'alcaldes i regidors d'altres poblacions, empresaris, voluntaris, socis i amics.

La caravana, amb 33 ong's participants, sortira cap a l'Àfrica el dissabte 22 de novembre i tindrà enguany 106 projectes i el patrocini de més de 44 institucions, escoles, entitats i empreses.

Caravana 2008

Després del gran èxit d’aquesta passada Caravana, enguany arranquem novament motors per seguir amb la nostra tasca en aquesta vuitena edició que ara s’acosta. Aquest any seguirem informant-vos durant tota la ruta comptant amb el vostre suport que sempre ens heu fet.

D’ara fins la sortida de la Caravana que serà el 23 de novembre, us demanem que agafeu forces per fer-nos comentaris i paciència per aquesta nova edició en la què segur serà encara millor que la passada.

Salutacions i fins aviat!

Ja som més a prop.

Hola a tothom!!
Aquestaja és l’última fotografia que ens hem fet els 15 magnífics en terres africanes. Abans d’ahir a la tarda vàrem arribar a Tànger per fer-hi nit i esperar el ferri que ahir per la tarda ens va portar fins a la Península.
El viatge ha anat molt bé i estem molt contents i contentes del suport que hem rebut de tota la gent que a través d’aquest blog ens ha fet arribar els seus comentaris donant-nos ànims i ajudant-nos a sentir-nos una mica més a prop de casa.
La fotografia ens la vàrem fer en un carrer de de Tànger just abans de fer-nos la dutxa tan esperada, és per això que després vam descobrir que no estàvem tant bronzejats com ens pensàvem.
Des de Tànger, salutacions a tota la gent que ha compartit amb nosaltres aquesta experiència i fins ben aviat!!!

Los 15 anónimos.

3000 kilómetros nos separan de nuestras casas. Con una media de 700 kilómetros cada día reducimos esa distancia para estar cerca de los nuestros. Un grupo reducido de 15 personas regresan después de estar durante 20 días conviviendo momentos inolvidables en unos países donde la ayuda humanitaria es necesaria.

15 personas anónimas que conducen relevándose unos a otros para no perder ni un minuto. Anónimos? Rectifico, no somos anónimos detrás están nuestras familias y amigos que nos apoyan por el trabajo que estamos realizando.

Y para no ser anónimos y que toda persona que lea este blog sepa de quien estoy hablando, paso a comentarlos.

Con el numero uno circula Roque guiando toda la caravana a buen puerto, auque nos podemos perder no pasa nada, pues como dice el refrán todos los caminos llevan a Roma. Le acompaña en ocasiones Montse, una de las dos féminas de grupo. Ella aporta la tranquilidad de llevar todos los papeles en regla para poder pasar todos los controles habidos y por haber. Otras veces ocupa el puesto Toribio, nuestro cocinero. Sin él las cenas no son lo mismo, junto a sus famosos comentarios.

Detrás del vehiculo ligero circula Pere, o Mr. Llonguet, conocido por su gran pasión por el pan, tiene en su gps marcado donde esta el mejor pan en todos los países. Acompañado por Xevi, su escudero fiel en el camión le hace los bocatas y le releva en la conducción.

Después van Rodrigo con un camión con remolque que hace que la conducción sea algo más complicada, le acompaña Gali, nuestro pastelero/conductor preferido (nunca olvidaremos tus churros con chocolate en Algeciras).

Seguidos de cerca por el Vehiculo rígido Muxu que pilota la estrella revelación de este año, Isi, allá donde mires está para echarte una mano, vamos lo que se dice un chico para todo. Le acompaña, Carles el otro benjamín del grupo, pero con la suficiente experiencia y confianza para llevar cualquier tipo de vehículos.

Detrás está Paco con un invento en el techo del camión, un generador y un compresor para poder circular correctamente, ya que se averió en la bajada. Cada cierto tiempo tiene que estar atento, para que no se pare el invento. A su lado le acompaña Marta la enfermera que nos trata mejor que un doctor de pago, cualquier malestar o dolor por muy cansada que este le da un tratamiento.

Con el Man numero 5 circula Diego, el mejor cuenta chiste de la historia, un conductor hábil y un fanático del track numero tres del disco El barrio “la voz de mi silencio” A su lado esta Toni, el reportero más chicharachero de Barrio sésamo (siempre quise ser Gustavo) moviendo los camiones para arriba y para abajo para tener las mejores imágenes, y mareando a los conductores con sus exigencias.

Y cerrando el grupo Carbonell, el MC Giver de la caravana, tanto repara un camión como un reloj suizo. Lleva el camión surtido de todos los extras posibles que se le pueden poner en un camión, a su lado Amadeu que ya ha adquirido las funciones de Carbo, solo le falta el reloj suizo.

En fin, este es el personal que circula por África y ya sea vía telefónica o vía Internet estamos siempre en contacto. Nos escriben mensajes a través de este blog. Mensajes que leemos todos juntos o nos los lee Montse a través de la emisora. Cada uno de nosotros nos alegramos que el amigo de un compañero le escriba cuatro palabras de ánimos, y si escribe una hija, el llanto de ese compañero se hace extensivo a los demás. Por eso pido que familiares y amigos sigan escribiendo sus comentarios en el blog; ellos nos animan con esos mensajes a no desfallecer y a seguir hacia delante.

Por Toni Hervás.

Més a prop de casa.

Els 15 participants que encara formem la Caravana Solidària estem fent ja el camí de tornada cap a Barcelona. Els camions ja estan buits de material i la feina ja està tota acabada, ara només falta fer els kilòmetres que ens separen de casa nostra.

La pols i el calor encara ens acompanyen a tot moment i només esperem on podrem donar-nos la propera dutxa.

Avui dimecres ens hem trobat la sorpresa de trobar-nos el cartell que vàrem col·locar a l’anada i des d’aquest punt quilomètric al mig de desert del Sàhara, us volem saludar a tots.

Alguns ja són a casa!

Després de llargs quilòmetres, molta feina, poc descans, molta satisfacció i companyerisme; aquest matí cap a les 9:30h del matí han arribat els primers caravaneros amb avió des de Dakar. Tota la nit volant per arribar novament a casa i retrobar-se, un cop més, amb la realitat del seus dies...

Tots ells, amb un somriure a la cara han anat sortint de la terminal de l'aeroport del Prat on han donat per finalitzada la Caravana d'enguany.

Tot i així, encara ens queden molts companys que segueixen a la carretera a travessant la càlida Mauritània. Des d'aquí els animem i els hi desitgem un molt bon viatge de tornada. A ells encara els hi queden algunes aventures per viure.

I com sempre, hem estat a Diakha Madina!

Aquí estem tots els que vam tenir el plaer d’anar fins a Diakha Madina! Vam ser rebuts pel nostre estimat Koumera i diversos membres de les autoritats... fins i tot l’Imam del poble va venir a rebre’ns. Vam estar visitant la població i els projectes que s’han dut a terme. Mentre uns gaudíem de la visita, la metgessa de la nostra columna, la Maria, va poder presenciar el naixement d’un nadó.

A la mateixa població de Diakha, vam trobar-nos a la Fanta que li dúiem un encàrrec i molts records per ella de part de la Judit Mascó en la que va establir molta amistat en el 2004. També vam gaudir d'una passejada amb ella pel poble.

Els somriures d'Àfrica

Després de llargs dies d’entregues de material i nombrosos actes de rebuda a totes les poblacions per les que passàvem, ens sentim ja a la recta final de la Caravana ja que avui hem començat a desfer tot el camí transcorregut durant aquests dies passats.

Han sigut dies plens d’emocions, de sentir-nos contents per tota la feina realitzada tot i que hem tingut algun que altre contra temps del que ara mirem com una anècdota més d’aquesta Caravana 2007.

Som molts els membres que hem format part de la Caravana d’enguany, i tots ara comencem a sentir aquell regust de satisfacció perquè tota la feina ha sortit com estava previst però alhora de certa tristesa al deixar aquestes terres que tan ens enriqueixen.

Aquesta fotografia feta a la població d’Oussouye és una mostra de tots els somriures que ens arranca la gent de l’Àfrica, alhora que nosaltres els fem somriure a ells. Nosaltres ajudem a aquells que més ho necessiten i aquests, també ens ensenyen a nosaltres com apreciar la vida. Aquí tots hi sortim guanyant.

La tranquilitat de la foscor

Després d’una llarga jornada de feina, ahir tots nosaltres vam poder gaudir d’unes postes de sol precioses, estiguéssim on estiguéssim tenint en compte que ens trobem dividits en tres columnes, repartits per Senegal i Gàmbia.
La pau aquests dies creix dins nostre tot i la velocitat que portem a tota hora. I veure el sol pondre’s i sortir cada matí significa que anem fent la nostre feina a passos gegants.
No us dóna tota la tranquil·litat que necessitem sempre aquesta fotografia?

L'Ama és part de la família de la Caravana

Avui per l’Ama, per tota la increïble feina que està fent amb la Caravana, tot donant-nos suport a cada moment i amb tots els nostres projectes que portem a terme. Avui mateix seria impossible imaginar-nos una Caravana pel Senegal i Gàmbia sense l’ajuda del Ama.

Des d’aquí volem agrair-li tot el suport que ens dóna dia a dia i per poder-nos facilitar tant les coses amb el tema de duanes i transport.

Tal i com podeu veure a la fotografia, hi tenim a l'Ama amb la seva família i la nostra companya Montse Bosch!

Gràcies Ama per ser sempre al nostre costat!

La Regina de Sam Sam

Mentre entrem a les profunditats del Senegal i anem fent les descàrregues corresponents, ens anem trobant amb tot d'amics i amigues que any rere any segueixen endavant amb els projectes que tenen i el seu seguiment cada cop és més notori.

La nostre estimada Regina és un d'aquests casos on ens ha demostrat tota la increible labor que fa al Centre Technique de Promotion Femenine de Kalasans. Ella acompanyada per totes les noies que té sota la seva tutela, ens van fer ahir, com ja és costum, una rebuda increible!! i aquest any a més a més, ens han invitat a un dinar deliciós.

Però amb les presses ens va faltar temps per poder parlar amb la Regina i per això, ahir al vespre va ser ella qui va venir a sopar amb nosaltres a Thies.

A vegades, amb les presses, ens oblidem del més important... del diàleg!

La última foto entre les dunes

Aquí teniu la darrera fotografia que ens vam fer en l'últim dia de ruta per Mauritània. Aquí si que se'ns veu a tots! Encara se'ns reconeix veritat? Com a molt anem amb les cares més brutes de pols però els somriures no ens falten!

El Senegal està cada cop més a prop

Després de diversos dies amb problemes de comunicació i a travessant zones completament àrides i desèrtiques, tornem a donar senyals de vida! Els GPS’s us han tingut enganyats com si encara estiguéssim a Marroc. Però avui arribem a Senegal després d’aquesta extensa travessia tot "fent rallys" entre les dunes i on també hem entregat material a Nouadhibou i Nouakchot.

D’altra banda, aquest vespre també s’inclourà a la Caravana l’expedició que va sortir ahir de Barcelona cap a Dakar. Això comporta que la Caravana encara creixi més durant aquest dies i pugui cobrir les nombroses entregues que farem a Senegal.

I ara, no sabem perquè sembla que la web de la Caravana ha decidit dur-nos la contraria i no funcionar. Però no patiu que estarem alerta i a la que puguem, tornarà a estar al dia com ja és costum.

Un càmera excepcional!

Des de la Caravana Solidària volem ressaltar el treball que està fent el càmera del grup, Toni Hervàs, que està a tot arreu gravant els moments més rellevants d’aquests dies perquè a la tornada tothom pugui compartir les millors imatges d’aquesta caravana 2007.
Tot i les dificultats i la manca d’un equip tècnic, el Toni fa la feina ell sol i a més compagina el treball de filmació amb les tasques que tots els caravaneros els hi toca fer, com és la intendència i la conducció.
Al final haurem de dir-li “Toni el imparable”! perquè com podeu veure a la foto, on vagi ell, va la seva apreciada càmera. Perquè cada pas que fa està enregistrat en les múltiples cintes que ja deu col·leccionar.

La nostre pregunta és: mentre dormim també ens graves?

Encara que sigui així, gràcies Toni per tota l’excel·lent feina que estàs fent!