27-11-2009 LES CRÒNIQUES PASSADES...

El gafe ens persegueix. Però no defallirem. Esperem que avui sigui la darrera crònica d’avaries. Sí amics. Ens he llevat ,encara fosc, a bans de les 7 i, com cada dia, amb els crits “aleccionadors” del Karbo per fer l’etapa L’Aiún-Dakhla (la Villacisneros espanyola). Doncs, l’IVECO del Josep Escamilla que falla, que no li arriba el gasoil. Nooo!!! Remenen els nostres experts mecànics. Res. “Pero no hay mal que por bien no venga”. La càmera de Tus Ojos ens converteix en protas de la peli i potser, qui ho sap, ens lloguen per alguna producció de Hollywood. Nosaltres, a la foto de l’Alícia, també els fem protas del nostre blog. Cap a les 10 diem d’anar a buscar un taller de camions a la ciutat, mentre fem una altra cadena per reubicar la càrrega al remolc, que s’ha convertit en el magatzem salvador.


A la ciutat només trobem que tallers de... de tot, en realitat. Aquí tothom fa el que pot per sobreviure. Així que el primer espavilat que trobem, promogut per un botiguer que parla espanyol, diu de venir e veure el camió. I el que suposàvem. S’ha de remolcar a la ciutat.... i allà es queda. Panorama: El Toni, el Nacho, la Mònica, la Susana, el Quim i el Pep es queden a veure com va tot, perquè ens ha jurat i perjurat que l’arreglava avui. Si no, “l’amenacem” ,el segrestem cap a Senegal. La resta, amb el Josep Lluís al davant, cap a Dakhla. Sortim -sembla una broma- a 2/4 de 4 de la tarda.

I llavors comencen més problemes amb el Man del Karbo. 3 o 4 parades perquè se li embruten els filtres i no passa bé el combustible. Però anem tirant, tot seguint la carretera arran de costa. És el nostre premi. I la posta de sol maravellosa que ens regala l’horitzò. Ens donem ànims. I per acabar-ho d’adobar, el bon rotllo, el Karbo demana a Alícia que llegeixi els vostres comentaris del blog. Emoció a l’engrós. Sobretot, els que heu donat ànims al Diego per haver de deixar el Man-5. Guau! L’hauríau de veure el Diego. Una madalena, sobretot pel comentari de la seva filla, la Chete. I la Silvina, rebent ànims de la seva mare a l’Argentina. I el Xavi Ros i el seu mamotreto, que va deixar sense saliva l’Alícia. I la Cristina de Tus Ojos, i... bé, tots. Gràcies pels vostres ànims. La Caravana és el que és, també perquè vosaltres sou com sou.

I a trancas y barrancas, arribem a Dakhla a la una de la matinada, després de fer una parada per treure’ns la son, sobretot els conductors, i de passar les barreres dels controls. Alguns molt pesats i més interessats en els cadeaux, que en el control de seguretat.

Al camping de Dakhla, el Roque i l’expedició de sanitàries i l’Albert Vilalta i el Leo ens esperàven impacients.

Cap a quarts de 4 de la matinada es presenten els soferts que es van quedar guaitant l’IVECO. S’hi ha hagut de deixar, perquè no hi ha hagut temps d’arreglar-lo i demà és la festa Tabasquí, la del xai. I aquí no penca ni Déu (aquí es tracta d’Alà) El recollirem a la tornada. No us preocupeu que els ànims no defalleixen, menys contant amb vosaltres. Bona nit!!!

Ja hem vist que heu cobert des de Barcelona la crònica que ens corresponia fer a nosaltres al blog. Gràcies. Heu entès que no estàvem per blogs tirats com estàvem, a la nit, a la carretera de Nouadhibou a Nouakchott, al mig del desert. I sí, allà vam estar des de poc més tard d’un quart de 8 del vespre, el moment fatídic en què van segrestar els nostres estimats amics, i les 5 de la matinada, quan tres funcionaris de l’ambaixada espanyola a la capital mauritana ens van acompanyar a un hotel de Nouakchott. Prèviament, com segur que heu sentit i llegit a les notícies, el Toni, el Karbo, el Toribio, el Josep Lluís i jo mateix, el Josep Ramon, vam estar donant informació a la gendarmeria mauritana que s’hi va presentar al lloc dels fets, mentre el gruix de la Caravana el vam enviar kilòmetres avall, fins a trobar un control de la policia. D’aquesta manera estaven també protegits.


Instal•lats a l’hotel, encara vam estar entrevistats el Toni i el Josep Ramon per les edicions del matí de diversos mitjans. Fins allà les 9 i quart, quan vam dir de dormir, tot i que, val a dir, que amb algunes interrupcions.

Però, dins de la indignació i de la angoixa que representa no saber res dels nostres amics, volem treure forces d’on puguem per resistir el desànim. Així es va manifestar a la reunió que vam celebrar cap el migdia: donar-nos un termini mig de 48 hores i llavors decidir què farem. I així li hem manifestat a l’ambaixador a la reunió que hem tingut amb ell a la tarda.

A aquesta reunió ens ha assegurat, i ho creiem per coincidir amb altres informacions, que l’exèrcit maurità rastreja la zona des de la nit passada, que han tingut suport de la guàrdia civil i de les ambaixades més importants a Mauritània, França, Estats Units i Alemanya. Espanya i aquests països han ofert suport logístic. També ens ha assegurat l’ambaixador que decidíssim el que decidíssim, si anar amunt o anar avall, tindrem protecció policial fins a la frontera.

I als jardins hem passat el dia, a modus de campament. I hem atés a mil i un mitjans de comunicació. I gràcies des d’aquí als companys de Barcelona que ens envieu missatges d’ànim i que coordineu tan bé les accions de ressó mediàtic i de intercesió amb les autoritats governamentals.

Anirem a dormir que estem reventats, tot enviant als companys Alícia, Roque i Albert els nostres millors desitjos de salut i ànim.

No us enviem foto perquè l’encarregada de fer-la era justament l’Alícia, que portava la connexió al PC.

Força ànims als companys i a les seves famílies.

DESAPAREGUTS TRES COMPANYS DE LA CARAVANA A MAURITÀNIA

Avui diumenge a les 22:00h de la nit, aterrava a  l’aeroport de Dakar, un vol provinent de Barcelona, en el que arribaven una petita representació  de la Caravana Solidària.

La sorpresa ha estat quan només posar els peus a l’aeroport , l’ambaixador d’Espanya al Senegal els esperava per donar-los la notícia que tres companys del convoy de la Caravana Solidària han desaparegut mentre circulaven per Mauritània  direcció al Senegal.

Els companys del convoy comenten que mentre circulaven per la carretera mauritana un cop acabades les descàrregues de Nouadhibou,  han perdut el contacte amb  l’últim vehicle tot terreny  que tancava la caravana. Al desfer el camí han trobat el vehicle sense cap dels  tres ocupants que hi viatjaven. De seguida s’han posat en contacte amb totes les autoritats mauritanes, senegaleses  i espanyoles, en aquest moment,  s’han iniciat totes les gestions per tal d’aclarir els fets i trobar els nostres companys.

La resta de  membres de la Caravana,  tant a Mauritània com a Senegal , es troben segurs i resten a l’espera de l’evolució dels  esdeveniments de les properes hores.

Anirem informant puntualment de qualsevol novetat.

Dakar, 30 de novembre 1:30h

Dia 26/11: PROBLEMES AMB ELS VEHICLES

foto: el MAN nº 5 abans de ser abandonat

“¡Vamos, vamoooos! ¡arribaaaa! ¡Venga xamfainaaas! ¡Toribio ya tenía que estar el café! ¡Vengaaa! ¡Noches alegres, mañanitas tristes!” Karbo cridant. El nostre despertador. Unes cares de mals amics, altres enriolades. Anem sortint de les tendes per rentar-nos com els gats i esmorzar a peu dret.

Hem de deixar el Man 5 del Diego, definitivament, a Tiznit, a la benzinera on havíem lliurat les caixes ahir a la tarda. Man Internacional vindrà a recollir el camió i el portarà a Tànger. Els de la benzinera, superamables, no ens volen cobrar res per guardar-lo. Els assegurem que a la tornada carregarem de benzina aquí.

Però abans hem tingut que traspassar tota la càrrega al remolc que ja el dúiem força buit. Sort que ens ha passat aquí, perquè si ens passa abans de fer lloc al remolc, què fem amb les caixes?

El Diego a quedat tocat. Què serà d’ell sense el seu Man? Tot plegat altres 2 hores i... de retard.

I cap el Sud. Port de muntanya ben xulo, controls de la policia i de la gendarmeria reial,... abans d’arribar a Tan Tan. Pesats! Paisatges guapíssims dels oueds” (rambles) junt el mar, on fan una mena d’estuari. Parada per fotos i pel bany d’uns quants.

Seguim. El Diego comença a revifar. El Paco l’anima. Carretera dolenta, menjada pels costats. I de cara força autocars a tota pastilla. Poc abans d’arribar a Tarfaya, prop de les 7, el Julio té una topada de retrovisor amb un autocar. Trencadissa i ferides superficials al braç. Ensurt. La Marta el cura. Ja en porta altres de curats la nostra infermera, que es quedarà sense gases.

I el Man 7 del Karbo li fa el tonto. Se li embussen els filtres del gasoil. I, a més, el camió del Rafa s’ensorra al marge de la carretera. Mentre uns quants el rescaten els altres omplim de combustible i fem temps a l’entrada de Tarfaya. Més endarreriments.

I cap a l’Aiún. Una horeta més de camí i dos controls enganxats de policia i gendarmeria. ¾ d’hora més de paciència. Es fan les 10 i decidim acampar només passar els controls. Mmmmm! Fa ua mica de fred. Així que... callos amb cigrons per sopar. Us ve de gust?

Dia 26/11: DEDICAT A LA CARME SEGURA

Des de la direcció de la Caravana i des de la de Barcelona Acció Solidària us comuniquem que dimarts van operar a la nostra secretària la Carme Segura. L'operació va anar bé, tot i que encara li queden setmanes de recuperació. Des d'aquí li desitgem sort i ànims!!! Estàs en el nostre pensament.

25-11-2009

D’hora ens llevem per tard marxar. A la benzinera on hem dormit ens hem estat més de 2 hores i mitja esperant que arribessin els de Tazarine a recollir la descàrrega. Havíem quedat a les 7. Doncs, passats 2/4 de 10 hem dit prou i hem decidir marxar.

I carretera i manta de nou cap a Tiznit. El paisatge sec i pla dels voltants de Marraqueix s’ha tornat un pèl verd als barrancs de l’Atlas. Poc atractiu aquesta vegada per la fotografia, perquè el sol era massa amunt, entre el migdia i les dues de la tarda. Sempre és pesat creuar l’Atlas per les cues dels camions.

A la benzinera Afriquia de l’entrada de Tiznit ens esperaven els representants de Gotharat, de Sidi Ifni. Eren les 4. Però, què podia passar perquè la felicitat no fos plena? Doncs que el Man 5 de Diego ens tornés a mortificar. Avaria. La d’ahir ha provocat la d’ahir o la d’avui és continuació de la d’ahir. El cas és que trobem a estar embolicats... i emprenyats. Els de Sidi Ifni convidant-nos a sopar tagine i nosaltres pendents de l’avaria. Mentrestant, i per passar el temps, la nostra actriu invitada, Ana Fernández, rebia proposicions per ser emparellada amb el germà del nostre receptor de caixes. No han arribat a cap acord, tot i la insistència.

Arreglat el camió iniciem la marxa cap a Tan Tan. Però com que és tan tard, les 10, diem de dormir al primer lloc que trobem bé. Doncs no! De nou el Man 5 diu que no vol marxar de Tiznit. Oh, no! Ens hem de quedar a la sortida de la ciutat al primer descampat. Fem un cercle amb els camions i els cotxes i muntem el campament. Després de la tensió.... la calma al voltant de la foguera. Demà serà un altre dia, 26 de novembre.

24-11-2009

Abans que res, enviem totes les nostres energies a la Carme Segura. Tots apostem perquè li vagi d’allò més bé el seu pas per la clínica.
I nosaltres aquí, a Tànger. Primera descàrrega. Ja teníem mono per començar la feina per la que hem vingut a la Caravana. A la descàrrega ja ens esperaven impacients els destinataris, La gran majoria projectes d’Ibn Batuta. Alaui, el nostre sol•lucionador, ha rebut un diploma dels representants de l’Ajuntament reconeixent-li la seva tasca. Què n’estava de cofoi! I nosaltres, dit sigui de passada, què bé que ho hem fet, quina coordinació! Però és que estàvem per encetar.

Sortida de Tànger, els nens se’ns penjaven als cotxes. Algun d’ells penjats sota el camió del Diego fins la sortida. Quin perill! I a poc de d’enfilar l’autopista el camió del Diego que s’escalfa. L’oli. És a dir, ja ha begut oli. Anava saturat d’oli. I els manetes Carles, Quim i Karbo, fent ús del seu enginy, han aconseguit treure’n el que sobrava. Prop de dues hores aturats ens ha fet endarrerir l’entrega a les afores de Rabat, que ja se’ns ha fet fosc. I tira que tiraràs, a 50 kilòmetres de Marraquech ens hem quedat. Ja eren les 10. I sense poder veure el partit del Barça-Inter! Quina ràbia!

El Toribio ens ha consolat amb un fricandó de vedella i un pastís de xocolata i fruits secs. Ara a dormir a l’asfalt de l’àrea de la benzinera on hem aixecat el campament.

Dilluns 23/11, segon dia

“…collazione a le otto!”. La megafonia ens va traient dels camarots. En sortim com “enanitos” de sota els bolets cap a l’”esmorzar continental” (egs!): 2 torradetes “Bimbo”, 1 mantega i 1 melmelada individuals –algú n’agafa dues i li prenen a la caixa- un got de café-latte, pitjor que els de màquina, i un gotet de suc de pinya. E andiamo presto!
`Som a l’alçada de la costa de Granada.
I cap a 2/4 d’1 ja teníem tots plegats una gana del dimoni. Doncs a fer 2 kilòmetres de cua per anar a dinar...Que amb això dinem a la 1. I què tenim per dinar? No ho endevineu? Doncs pasta amb tomàquet! Sí, però aquesta vegada galets. I després pit de pollastre a la planxa... amb salsa de tomàquet! Sí senyor. Què en saben de fer anar el pomodoro aquests italians!
I això cal dir del viatge, perquè entre àpat i àpat hem tornat a seure, a jugar al dòmino, a xerrar, a passejar, a clapar,... Els de la productora Tus Ojos han rodat un parell de vegades.... i cap a 2/4 de 3 travessàvem pel bell mig de l’Estrecho: el Peñón i la badia d’Algesires a un cantó i Ceuta a l’altre. Què guapo! Feia una llum força maca que ressaltava el cantó de Gibraltar.
A poc més de les 5 amarrava el vaixell a Tànger. En front, la costa des de Tarifa a Barbate. Més d’una hora per desembarcar els camions i tres hores més per sortir del port! L’anècdota, que han volgut examinar l’electrobomba que dúiem. Ja ens havia avisat el Roque per telèfon que s’havien mosquejat amb aquesta parauleta. Clar, el mot “bomba”, en francès, “bombe” és l’artefacte explosiu i pompe és el mecanisme per bombar aigua. Doncs l’han hagut d’examinar i el guàrdia, tot i que ho tenia prou clar, s’ha endut les instruccions per fer una fotocòpia i ensenyar-li als superiors.
Total, que se’ns ha fet tan tard que hem hagut d’anar cap a un sopar de compliment que ens oferia la regidora de Cultura i etcèteres a casa seva abans d’anar a l’hotel.
I quin “cus-cus”! i quins postres! Ens hem llepat els dits –ja era hora de menjar bé- i hem xerrat amb responsables de l’Ajuntament, que, de passada, han aprofitat per prospectar-nos a veure si col·laboràvem en el futur amb ells.
Cansats i tips, cap a l’hotel que ja és la una de la matinada i el Toni ens vol amunt abans de les 8.

Diumenge dia 22/11: Primer dia de viatge

Ha arribat l’hora de la veritat. És l’hora del repte. La Caravana Solidària comença. Els més matiners arribaven al moll de Marina al punt de les 7. I desprès us podeu imaginar… Un darrera l’altre companyes i companys, familiars i amics… Tots anaven arribant per testimoniar la sortida. I com cada any. Petons i abraçades i el “cuida’t, vigila, passa-t’ho bé…” I mentre els uns s’acomiadaven de veritat, altres deien: “Ai, mira, si fan una pel·lícula!”. Era un comiat assajat, el d’una escena de la pel·lícula que fan els de Tus Ojos, una productora de Madrid disposada a portar-nos a la fama.

I els motors han començat el seu brrrrooommmmmm! I cap a port. Repartiment de càtering, recomposició d’equipatge… I cap a la bodega de l’Excelsior, el vaixell de la companyia Grandi Navi Veloci que ens portarà a Tànger. I ara què? Doncs macarroni, macarroni i macarroni… Ja corrien les veus d’alarma d’uns quants, tot recordant la tornada de l’any passat en aquest vaixell. Però bé, no ens amoïnem. Resignats a passar més de 24 hores, ens repartim entre jocs de taula, la migdiada, la xerradeta… mentre el Toni prepara els papers de rigor per les autoritats.

Bueno, no me resisto a la petición de Silvina, nuestra querida voluntaria del Cono Sur, que desea enviarle desde aquí a sus papás en Argentina un efusivo saludo: “viejos, los quiero mucho!!!”

Som a l’alçada de les costes d’Alacant. Fins demà. Esperem no cansar-nos de no fer res.

COMENÇA LA CARAVANA SOLIDARIA 2009: LA SORTIDA

El passat diumenge 22 de novembre a les 10 hores del matí, tal com estava previst, va sortir del Port Olímpic de Barcelona la Caravana Solidària 2009, 15 vehicles, 24 voluntaris i voluntàries, 105.000 Kg de material i moltes tones d’il·lusió portaran el material d’ONG’s de Catalunya a les seves contraparts al Marroc, Mauritània, Senegal i Gàmbia. En total, 35 associacions i 106 projectes de tota mena.
Molta sort companys

JA S'HA ACABAT

Tothom ja ha arribat a port. La caravana solidària 2008 ja ha acabat. Ara queda la feina de fer balanç, passar comptes i... començar la preparació de la caravana 2009

Us esperem, comptem amb tots i totes els que ens heu seguit, animat i, especialment, a tots aquells i aquelles que, d'una manera o altre heu contribuït a que la caravana 2008 fos un altre cop un èxit.

Salut

LA DIRECCIÓ DE LA CARAVANA

NOVA HORA D'ARRIBADA

El vaixell porta retard!!!, la nova hora d'arribada serà demà a les 10,30h al Port Olímpic

Dia 15: JA TORNEN

Ahir a la tarda i avui tot el dia els nostres expedicionaris consumient els darrers moments en terres africanes, uns de relax, altres fent un passeig per la Medina, altres intentant "confraternitzar" amb la població local, altres arreglant algun camió i altres preparant la documentació pertinent per que avui a les 18h (aquest cop si) embarquessin tots els vehicles destí Barcelona.

En aquests moments els vaixell ja ha sortit i si no hi ha cap novetat tenen prevista l'arribada la matinada del 16 al 17.

Quedem tots i totes per donar-lis la benvinguda el proper 17 a les 8h del matí a La Marina.

Allà ens veurem.

Nota: La Caravana no para!!!, us recordem que aquests divendres 19 a les 19h, hi ha la presentació de l'exposició protagonistes i la presentació de la Caravana a l'Hospitalet, al Centre Cívic de Bellvitge. Us esperem.

DIES 13 i 14, Ja falta poc per a sortir de terres africanes.

La etapa de ayer transcurrió entre Tiznit y Marrakech (384 Km) Nos pusimos en marcha a las 8 h de la mañana y llegamos al hotel Ibis de Marrakech a las 16 h. donde hemos pasado la noche. Toda la mañana en la carretera, dejamos el desierto, cruzamos el Atlas, atravesamos parajes maravillosos que contemplábamos todos con admiración hasta que, sin querer ni darnos cuenta nos vencía el sueño. Al final, todos dormidos!! menos los conductores que iban relevándose y descansando a medida que dejaban el volante. Las emisoras en silencio, sólo se utilizaban para dar las indicaciones oportunas. El cansancio ya se ha hecho notar en nuestras caras y en nuestras energías.

Llegamos al hotel y lo primero que hicimos fue darnos una impresionante ducha que nos renovó por dentro y por fuera…¡¡no nos reconocíamos!! Tan limpios y cambiados de ropa. Incluso nos dimos cuenta que no estábamos tan bronceados como creíamos!! Era el polvo incrustado en nuestra piel. Cogimos un bus y nos fuimos al centro de Marrakech donde pudimos disfrutar del ambiente de la plaza Djemma El-Fná, la gran protagonista de esta ciudad de las mil y una noches. Nos sentamos a comer unas verduritas a la brasa y unos deliciosos ¡¡pinchos morunos!! Después paseamos por la medina y acabamos el día tomando un té a la menta en una cafetería típica marroquí donde vimos el partido Barça-Real Madrid (2-0!!) Nuestro sufrido compañero Carlos Cremades aceptó la derrota con muy buen humor a pesar de las bromas de nuestros “cules” que no paraban de hacerle y fue nuestro querido Paco Muriana quien ganó la porra.

Aprovechamos para agradecer a nuestros “hombres de Paco” (Xevi Ros, Sebastià Robledillo, Pep Escamilla y Quim Ferrer) su ayuda, compañerismo y disponibilidad. Conduciendo camiones, relevando a conductores, colaborando en la reparación y puesta a punto de los vehículos….siempre están ahí cuando se les necesita con esa discreción y amabilidad que les caracteriza. A nuestros bomberos de Girona y con gran afecto ¡¡GRACIAS!!

Ahora estamos en ruta, dirección Tánger. Nuestro último destino en el continente africano. Mañana a las 20 h. tenemos previsto el embarque en el Ferry de la Compañía “Grandi Navi Veloci” que nos llevará a casa.

¡¡Hasta muy pronto!!

DIES 11 i 12: SEGUIM AVANÇANT!!

Ahir dijous al matí, no havien obert encara la frontera quan la Caravana perfectament ordenada en fila, esperava per entrar en territori del Sàhara, al sud del Marroc. Després de quatre llargues hores de tràmits entre els corresponents a la frontera de sortida de Mauritània i els de l'entrada al Marroc (realment esgotador!), vam iniciar el nostre recorregut que va finalitzar després de 700 Km en la població de Boujdour, on vam acampar en una gasolinera. Ens esperava un sopar molt saborós: tripa amb cigrons!! Malgrat el cansament, els últims riures s'anaven apagant dins les tendes a mesura que ens guanyava la son.

L'etapa d'avui divendres ha transcorregut en la seva pràctica totalitat per l'única carretera que creua el Sàhara seguint la riba de l'Atlàntic fins a Tizniz. Uns altres 740 Km.!! Desert, desert, desert….i a la nostra esquerra l'immens oceà!! I com ha senyalat el nostre entranyable company Leo, també hem vist algun que altre “poble sense estrenar”. Són petits poblats que ha fet el govern per a portar gent del nord però que estan deshabitats donat les dures condicions ambientals d'aquest territori. En la gasolinera de Laayoune l’antic El Aayun (última de la zona del Sàhara) tots els vehicles de la Caravana han omplert els seus dipòsits al límit de la seva capacitat, ja que aquí és molt més barata. El litre de gasoli costa 4,18 "Dirhams" mentre uns quilòmetres més amunt ja costa 7,20.

Volem acabar avui donant les gràcies a la nostra súper-infermera Marta Coll per la seva professionalitat i afecte i per tota la feina que, de manera molt especial , li estem donant aquests darrers dies, per a petites coses, per sort!! A aquestes alçades del viatge no són més que manca de “mimos”!!: que si em poses una cremeta per a les picades de mosquits, que si ara em dones una pastilla pel refredat, que si em prens la tensió, que si em fa una mica de mal el cap, que si..., no us preocupeu, res greu!! Gràcies Martona!

Són les 21h. quan vam parar motors per a acampar a uns 20 Km. deTizniz. Aquí ja fa un fred que pela. Avui per a sopar: macarrons!! i….un altre dia més sense dutxa!! Esperarem a demà.

Bona nit i petonets!!

Dia 11 de desembre. Són a 4000 Km.

De nou el grup dels camions es posa en contacte amb nosaltres per explicar-nos com els hi va.

L'Alicia segueix fent de "reportera" i ens fa arribar el resum del dia d'ahir.

"Hoy ya hemos atravesado Mauritania. Desde el amanecer hasta la puesta de sol y a buen ritmo, hemos conseguido aproximarnos a la frontera mauritana que mañana a primera hora cruzaremos para entrar en Marruecos, INSH´ALLAH!!

Un total de 650 Km. han transcurrido sin incidentes. Sólo destacar una vez más la pericia de nuestros mecánicos que en un tiempo record de 15 minutos han cambiado los tres filtros del Man 3 de NOVARTIS.

La majestuosa presencia del desierto nos ha acompañado en toda nuestra ruta. Las arenas del Sahara movidas por el viento, invadían la carretera formando pequeñas dunas que nos obligaban a pisar el freno para evitar deslizamientos inoportunos. Pequeños poblados nómadas salpicaban el paisaje. Las únicas paradas que hemos realizado han sido para repostar y para hacernos esta foto los 22 compañeros que hacemos la vuelta en camión, con la placa de los 4.000 Km a Barcelona!! Para que nadie se pierda!!

Nouatchot, capital de Mauritania, ha sido la única ciudad que hemos atravesado. Decir que ha sido gracias a la buena memoria y sentido de la orientación de nuestro querido compañero Pere que ha ido guiándonos en todo momento desde la emisora, es el primer año que la Caravana ha cruzado la ciudad sin equivocar su ruta y tomar una calle por otra.

Ya cae la noche y una vez más vamos a acampar en medio de la nada. Nos abrigamos pues las noches en el desierto son frías. Nos preparamos para cenar y descansar.

Todos nos vamos a dormir con un mismo pensamiento: “Ya estamos más cerca de casa”

Bona nit!!!"

Dia 10. Mica en mica van arribant!

El grup de Barcelona ja va arribar el dia 10 al matí i poc després, us ho puc assegurar, la gran majoria ja estaven nets i pentinats als respectius lloc de treball.
Gràcies nois i noies. Heu fet una bona feina.
El grup que puja amb els camions ja ha enfilat una bona ruta i mica en mica van avaçant camí.
Us esperem.

DIES 8 i 9: COMENÇA LA TORNADA A CASA

Hoy os resumiremos dos dias, ayer lunes y hoy martes. Ayer no nos fue posible escribir ya que los acontecimientos no nos lo permitieron. Os contamos:

Ayer nos levantamos a las 5,30 h. No había amanecido todavía cuando arrancamos motores camino a Thies. Atrás se quedaba Thionck-Essyl, Tendouck…..la Casamance.
Atrás dejábamos ya esas gentes maravillosas que año tras año nos esperan llenos de ilusión y esperanza. Atrás dejábamos finalizado con éxito todo el trabajo y el esfuerzo realizado durante todo el año. Y ahora, de regreso a casa y con los corazones henchidos de emoción, tristeza y alegría, satisfacción…. ya podemos decir ¡¡misión cumplida!!

La etapa de ayer fue larga y agotadora. Fueron sólo 250 Km. pero como si hubiéramos hecho 1000 Km.!! A las 12 h. de la noche llegábamos a Thiés!! Es cierto que cruzamos la frontera de Senegal con Gambia y la de Gambia con Senegal y atravesamos en ferry el río Gambia. Pero todo fue ágil y rápido. Lamentablemente, lo que retrasó nuestro viaje fue la retención que encontramos en la carretera de Bignona a Farafeni. Una larga cola de coches tuvimos que esperar la llegada de una escolta del ejército que nos acompañó hasta el último puesto de control militar cerca ya de la frontera con Gambia debido a la inestabilidad de la zona, provocada por los recientes ataques de la guerrilla de estos últimos días.

El resto del día lo pasamos en ruta. El trayecto resultó realmente duro debido al calor, a los botes continuos por el mal estado de las pistas que nos limitaba la velocidad hasta 20 Km./h y, como no!!, el dichoso polvo infernal que no dejó de acompañarnos durante el día dificultándonos en muchos momentos la visibilidad total.

Finalmente pudimos reencontrarnos en el hotel Rex de Thies con nuestros compañeros de la columna de Diakha Medina que habían llegado a las 18h. y ya duchados nos esperaban para cenar una deliciosa (o no) merluza con salsa verde, cocinada por nuestro inefable Toribio. Un grupo de danza africana despidió la última velada que pasábamos todos juntos en Senegal.

Esta mañana nos hemos dividido en dos grupos: los compañeros que vuelven en avión y los que ya hemos comenzado a deshacer el camino andado. Sólo nos quedan 6.000 Km.!!

Una buena noticia!....son las 22,30 h. y acabamos de pasar la frontera de salida de Senegal y la de entrada en Mauritania sin problema!! Cuando pasemos la pista que va de Diama a Rosso, pararemos para descansar. Bona nit!!

ULTIMA HORA: Son la 3 de la mañana, paramos a dormir en la pista, cerca de Rosso. Todos bien.

Dia 9 de desembre. Un grup ja està a punt per la tornada

Ahir el grup que puja cap a Barcelona amb avió va anar a passejar pel Llac Rosa i es van fer aquesta fotografia que ens han enviat.
L'altra grup repren la marxa per carretera amb els camions buits de material però plens de noves propostes i esperances en el treball futur.
Bona feina i bon retorn companys!

7 de desembre. DARRER DIA A LA CASAMANCE

Avui ha estat el darrer dia a la Casamance, ha estat una jornada de feina i de celebracions, de contacte amb la població, que ens ha volgut fer un “homenatge” a la seva manera.

Hem començat amb una reunió de treball en el projecte Kayanior, hem repasat els temes i s’ha programat tota la tasca que queda per fer el primer semestre de l’any. Després han estat uns moments de grans satisfaccions. S’han lliurat els diplomes d’aprofitament a la primera promoció dels cursos d’office. La cara dels alumnes, seriosos i il•lusionats no té preu ¡! Ells són el futur de la Casamance i del Senegal.

També s’ha visitat el projecte “A Naré” i s’ha pogut observar el canvi que ha suposat l’extracció d’aigua a ma o el treure’l amb una bomba funcionat amb energia solar.

Per la tarda, la final del 1er. torneig de futbol “l’Amisté”. L’espectacle no ha estat tant el jugadors com les grades, centenerars de persones ballan, cantant i tocant els tambors ha estat impresionant!! Al final a guanyat l’equip del barri on tenim la “Casa del Governador”, doble satisfacció, doncs!!.

Després sopar oficial a la “Mairie” (al Ajuntament) on ens han convidat ha sopar un pollastre amb una salsa exquisita..… i després a dormir, que demà comencem el viatge de tornada cap a Thies ons ens reunirem amb l’altra columna. Ens haurem d’aixecar a les 5,30h del matí, per tant…..bona nit!!

Dia 7 de desembre. La feina es va acabant!

La darrera informació del grup de Gàmbia ens arriba amb unes reflexions i sentiments que tots compartim.
Bona tornada companys!

"Després d’una entrevista a la radio local de Kedougou enfilem cap a Tambacuonda travessant el parc de Niokolo Koba.
Descarreguem 20 caixes, més canastes i porteries desmuntades per a l’escola de la ciutat. L’Anna Sala, com sempre, s’ha esforçat per revisar el projecte i exigir corresponsabilitat.
Un dels cotxes de lloguer té problemes mecànics i decidim fer nit a Tambacunda per tenir temps per reparar el vehicle.
La nostra idea és l’endemà llevar-nos ben aviat i camí a Thies fer l’última descarrega de la nostra columna a Maca.
En el transcurs del viatge d’aquesta columna de la Caravana Solidària hem pogut gaudir del naixement de dos nadons, senyal d’esperança d’una nova vida i il•lusió de treballar per canviar el mon.
Tota la feina realitzada durant aquest dies ha quedat registrada amb vídeo pel nostre company Adrian
Tot això no hauria estat possible sense la feina de la junta de Barcelona Acció Solidària, de patrocinadors com la DAMM i Novartis, l’ajuda de traductors en controls i fronteres con la Georgina... i moltes altres persones que d'una manera activa fan realitat la possibilitat d'organitzar la Caravana Solidària a l'Àfrica Occidental"

Dia 6. Diaka Madina

El grup de Gàmbia arriba a uns dels darrera pobles que hi ha al Senegal, Diaka Madina, justa a 40 Km de la frontera.
"El camí fins a Kedougou es llarg i feixuc la son s’ens menja però gracies a la conversa a través de l’emissora i gràcies al canvi de conductors arribem sans i estalvis a les 3 de la matinada.
Sopem i dormim al campament del Koumera a on coneixem a tres altres cooperants catalans que estan muntant un projecte de formació de mestres per la zona.
El dissabte 6 entreguem medecines de Novartis i material sanitari recollit per nens i nenes de diferents escoles de Barcelona i l’Hospitalet a l’hospital de Kedougou i mes tard fem entrega de 15 caixes de llibres a la biblioteca del poble.
Finalment enfilem a Diakha Madina a traves d’una pista de sorra de dues hores a on entreguem 90 caixes tant per l’escola com pel centre mèdic.
Sorprèn la professionalitat i bons resultats de material entregat any rere any.
El poble ens acull amb molta alegria i fem nit desprès de menjar una cabra que ens han regalat cuinada per dones del poble amb ceba i arròs.
Balls i tambors ens acompanyen fins que decidim descansar per tornat a tenir forces pel proper dia, dia que ja comença el compte enrere camí cap a casa".

"

Marxen de Gàmbia

El grup del Roque, l'Anna, la Georgina, el Diego, el Toro... ens segueixen informant:
"Deixant enrere poble de granotes i petites serps perilloses, poble també d enorme mesquita estil andalús i nens afables... Camí de la frontera descarreguem a hospital de Yorobawol lloc en obres a on amb el cor encongit veiem una pacient amb un brot de malària al mig d uns edificis bruts amb molt mal estat. Desprès de diferents telefonades a BCN decidim entregar material i fer reportatge fotogràfic amb objectiu emetre informe del projecte i valorar si en posteriors edicions tornem a entregar material en un lloc en aquestes condicions.
Marxem però amb convenciment de no deixar sense medecines a gent que ho necessita i amb esperança de que proper any les obres de millora de l edifici facin efecte.
Anem per creuar el riu Gambia amb barcassa desprès de descarregar medecines al hospital de Basse sempre amb la valoració i comentaris de la nostra companya de viatge Engracia infermera cap d’urgències de l’hospital General de Catalunya.
Tornem a perdre temps a les dues fronteres i marxem direcció Belingara on descarreguem 73 caixes per un projecte amb cara i ulls dedicada a la tecnificació agricola de Adesc de Girona i unes caixes més per Amics del Món del projecte de Pamvcour.
Desprès d un problema mecànic a un dels cotxes llogats amb bon criteri Roque director de la nostre columna ens comunica per radio decisió d de fer carretera fins a Kegodu i deixar la descarrega de Tambacunda per la tornada ja que ens ha caigut la nit a sobre i ens es difícil contactar per telèfon amb contrapart de Tambacunda".

El grup de Gàmbia ens explica el seu viatge

Una de les dues branques de la caravana ens ha anat informant periòdicament. L'altra ha tingut més dificultat de connexio i ara ens envia diverses cròniques que us detallo tot seguit:
"No per començar amb retard les descarregues de material degut als problemes que la Caravana s ha trobat a l duana de Senegal hem deixat de viure l aventura de gaudir de les sensacions que ens ofereix Àfrica.
Des del primer moment colors olors gustos i sorolls diferents junt amb la pols i calor permanentment enganxada fa que ràpidament ens oblidem de que estem al segle XX1 i al mes de desembre.
Desprès d un temps d espera mes llarg de l habitual dediquem el primer dia amb la caravana pròpiament dita a visitar l‘imparable projecte de SAM SAM. La nit del dia 3 ens serveix per acomiadar-nos sota un imponent cel estrellat dels nostres companys de la columna de Casamance i comencem el cami en solitari dos camions (man 3 i man 5) conduits per Diego alies Cheape. Quim bomber de Girona , Gali l’osito de peluxe i Carlos el madrileno quatre conductors magnifics que es van tornant al volant dels camions "cuques blanques") dos Land Rovers (el cap i la cua de la columna ) amb Roque al volant del cotxe n 1 ajudat per alguns voluntaris i Anna Ribes i Toribio en el cotxe escombra) i tres 4x4 de lloguer junt amb altres 15 persones fins arribar a fer un total de 23 voluntaris i 3 conductors del pais . El nostre objectiu de primer dia va es arribar a dormir a Diabugu Batapa ( Gambia) gran projecte defensat per associació liderada per Xavi Altozano i grup majoritari de comadrones de Santa Coloma de Gramanet. Un dia llarg per carretera dolenta ens porta a arribar quan el sol ja es post. Sort que aquesta vegada anàvem ben acompanyats amb la Montse i al Gali que coneixen aquesta terra com si fos la seva segona llar. Decidim plantar tendes al costat de l’escola i dutxar-nos les noies a la dutxa africana de la casa del cooperant i els nois a unes de les fonts del poble. No us explicaré detalls del bany col•lectiu de les nenes però seran una d aquelles imatges inesborrables , totes amb pilotes a la llum de la lluna mullant-nos unes a les altres amb un cubell i una regadora d’aigua compartint xampú i crema hidratant.
Més tard el poble ens cuina una cabra amb fideus i patates molt gustosa. Abans de la sortida del sol del dia 5 esmorzem i organitzem dues descarregues de material una a la mateixa escola (59 caixes) i la segona de 30 caixes més a la casa del cooperant.
Visitem hospital a on a part d’entregar material de la ONG amics i amigues de Diabugu Batapa entreguem una bomba d’aigua cedida per el club Rotary de Santa Coloma de Gramanet i amb orgull defensem que val la pena treballar per a projectes com aquests."

6 de desembre: ACABEM LES DESCÀRREGUES A LA CASAMANCE

Després de l’arribada esgotadora i titànica que vam tenir tots plegats a la Casamance, avui hem tingut una jornada més tranquil•la. Ens hem pogut llevar a una hora prudent, esmorzar a l’aire lliure a la fantàstica casa del Governador (l’Alberg de BAS per fomentar el turisme solidari), per acte seguit procedir a l’entrega dels centenars llargs de caixes destinades a diferents projectes de cooperació en aquesta esplèndida i acollidora regió senegalesa.

Així, per agilitzar la feina col•lectiva, ens hem dividit en 3 columnes. Els companys del Projecte Xevi han estat a Tendouck i Bignona, on tenen els seus projectes. Un altre grup hem anat fins a Oussouye, Oukout i M’Lomp on hem descarregat el material per a les associacions: Fundació Kassunay, Africania, Kasamu Aku, Fes, Babel Punto de Encuentro, Creix, Bafalay i l’Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. Finalment, la tercera comitiva s’ha desplaçat als pobles de Affiniam, Zinguichor i Bignona, on s’han fet les entregues de la Fundació Barcelona Sida 2002 a l’hospital de Bignona, Anafa i Rotarac.

Aquest recorregut per la Casamance no només ha servit per culminar una tasca de cooperació, sinó per despertar els sentits de tots nosaltres. Costa definir la sensació de vertigen que un té quan admira els majestuosos arbres fromagiers i els boscos de teca que inunden la regió, les olors de les plantes aromàtiques, els sorolls dels ocells i dels nens i les nenes que a peu de carretera ens saluden: “lulúm, lulúm ça va?” (home blanc, com estàs?) tot agitant les mans et regalen somriures impagables, les cares incrèdules, amb ulls com taronges, davant els jocs de màgia del nostre amic Paco Rojas (arrasa, sobretot, el joc de la desaparició del mocador vermell), els voltors al mig de la població, els porquets en terres musulmanes, el tacte aspre de les fulles de teca, les pistes rogenques... tot això ens fa prendre consciència de la nostra realitat tot comparant-la amb els contrastos que ens ofereixen aquestes terres.

Donada la complexitat de la regió, les entregues s’han perllongat més del que seria desitjable, amb insuportables controls militars, micos i llangardaixos gegants, hem acabat dinant a les set de la tarda! Sense ni un moment de repòs, alguns companys de Barcelona Acció Solidària hem anat a l’aula informàtica del projecte “Kayanior”on ja s’estan instal•lant els ordinadors que enguany ha baixat la Caravana.

Per a rematar un dia perfecte, el sopar no podia esser menys: truita de patates i “crevettes” (gàmbes) ens esperen.

Dia 5 de desembre. Thionck-essyl

Seguim a la Casa del Governador. Hem tingut una reunió amb l'alcalde per tractar els temes de futur de coorperació amb la població de Thionck-essyl.
Vam entregar un generador a l'Hospital per evitar les contínues apagades i problemàtiques que aquest fet comporta i també vam entregar diferents materials als projectes de la zona.
Hi ha molt bon ambient entre tots nosaltres i la calor ens acompanya.
Demà acabarem d'entregar tot el material i per nosaltres ja s'hauran acabat les descàrregues.

THIONCK-ESSYL. Dia 4 de desembre

Arriben de nou comentaris i fotografies dels nostres amics de la Caravana. Per mostra l'escrit de l'Alicia i aquesta bonica posta de sol.

"Esta mañana salimos a las 8 h. del dispensario construido por la Asociación “Una sonrisa por África” situado en la población de M´Bour, donde hemos pasado la noche no sin antes haber probado un rico arroz con langostas para celebrar nuestro primer encuentro (¡¡por fin!!) con el resto de compañeros recién llegados de Barcelona. Como siempre, agradecer a nuestro amigo Mario que nos deleitó con su hospitalidad típica africana.

En el día de hoy, hicimos la primera descarga en el poblado de Kaolack, donde nos encontramos con nuestros amigos de Sokone, a quienes un año más, les hemos podido entregar el material escolar para que los chicos y chicas del pueblo sigan con sus clases, gracias a la “Fundación Educación Solidaria”.A continuación entregamos el material de la “Associació Senegalessos de la Garrotxa” en el poblado de Ndienguene Keur Aly Dié.

Cruzamos la frontera de Senegal con Gambia sin problemas. La siguiente descarga la hemos realizado en el Hospital de Farafeni donde, desde ayer, esperaban nuestra llegada. Hemos descargado el material de los diversos proyectos sanitarios de diferentes asociaciones catalanas y seguidamente, la Caravana se ha dividido en dos columnas: la columna que nos dirigíamos a la Casamance y la que iba destino a Diakha Medina. Nos hemos despedido de nuestros compañeros a los que volveremos a ver dentro de tres días en Thies.

En ruta hacia Thionck-Essyl (Casamance), hemos podido disfrutar de otra magnífica puesta de sol desde un nuevo escenario: a bordo del barco que nos ha transportado por el río Gambia y que nos acercaba ya a nuestro destino. Ha sido en la población de Tendouck donde hemos cenado tranquilamente y finalmente ¡¡hemos llegado a casa!!, a la “Maison du Gouverneur”, donde ahora nos espera un merecido descanso…

Los compañeros con destino a Diakha Medina nos han llamado para comunicarnos que habían llegado bien.

A pesar del retraso que nos causaron los problemas con la aduana de entrada a Senegal, desde que nos han dejado seguir nuestra marcha, hemos vuelto a coger el ritmo para poder ganar tiempo y cumplir con nuestros objetivos. Todos los trámites de hoy se han realizado sin complicación y con rapidez.

Finalizamos el día cansados pero muy contentos. Hasta mañana!!"

Dia 3 de desembre. Ja estan tots junts!!!

Ahir dia 3 a la fi es van trobar les dues expedicions i van fer el camí tots junts. Des d'aquestes línies volem agrair les gestions realitzades des de l'Ajuntament de Barcelona que, en les persones del amic Cardelús i molt especialment de la benvolguda Antònia Sabartés, van ajudar a contactar amb la Embaixada Espanyola al Senegal per agilitzar els tràmits i solucionar els entrebancs que inexplicablement van sorgir.
La Caravana, una vegada ja agafat de nou el ritme, va entregar el material que es portava per Sam-Sam, i també pels projectes de Sonrisa por África i del Col.lectiu per la Igualtat en la Diversitat.
Van sopar tots junts i després de descansar han iniciat les dues rutes senegaleses que els portaran a diferents destins.

2 de desembre. Seguim a la frontera

No ens havia passat mai tenir tants problemes a la frontera del Senegal.
Ahir la Caravana va passar de nou el dia a la frontera.
Aquest matí he parlat amb el Francesc i m'ha comentat que no s'entenia el fet de la retenció i que el grup de Barcelona anava cap a Dakar per trobar-se amb tota la comitiva que estaven retinguts al port.
Ara però, a les 14.30 hores d'avui 3 de desembre, ja està tot solucionat, s'han trobat els dos grups de la caravana i ja comencen a fer la ruta habitual que hi havia fixada.
Seguirem informant!!!!

Dia 1 de desembre. Arribada al Senegal

Mentre els companys de Barcelona han arribat a Thies, els components de la Caravana estan "suant" a la frontera de Mauritània amb el Senegal per poder entrar al nou país. L'Alicia ens explica la seva experiència.
Perdoneu però la fotografia que ens han enviat no vol ser penjada!!!

"Comenzaba a amanecer cuando salíamos del camping camino a Thies, nuestra primera parada en Senegal. Los primeros rayos de sol ya empezaban a iluminar un paisaje salpicado de pinceladas de color verde que se ha ido intensificando a media que avanzábamos. Sin darnos cuenta habíamos dejado atrás la inmensidad del desierto mauritano que de pronto había sido sustituido por una incipiente sabana aún tímida y discreta. El saludo de las acacias y el cambio de color de la piel de los habitantes de esta región ya nos indicaba que estábamos cada vez más cerca de nuestro destino. Nos quedaban sólo 180 Km para cruzar la frontera.

De repente ¡polvo y más polvo! Habíamos dejado la carretera de asfalto y habíamos entrado en la pista de tierra que va desde Rosso hasta la frontera con Senegal (unos 80 Km.!). Aquí se encuentra el Parque Nacional de Diawling, Patrimonio nacional de la Humanidad que hemos atravesado y donde hemos podido apreciar numerosas colonias de aves en un precioso entorno de humedales.

Y por fin llegamos a Senegal!! En el paso fronterizo de Diama nos esperaba nuestra cooperante en Senegal Montse Bosch y el delegado de la Caravana Solidaria, Ama Diéme. El reencuentro con Montse ha sido emotivo tras siete meses de ausencia de nuestro país por encontrarse realizando tareas de cooperación para el seguimiento de los proyectos que nuestra asociación “Barcelona Acció Solidaria” tiene en Senegal.

Después de varias horas de espera en la aduana y debido a problemas burocráticos, no hemos podido cruzar la frontera de Senegal. Aquí acamparemos esta noche y mañana por la mañana se realizarán las gestiones oportunas en la aduana de Sant Louis para poder continuar con nuestro trabajo.

Hoy hemos recorrido 280 polvorientos kilómetros y…..mañana más!"

Dia 30 de novembre. Ja estem a Mauritània!

Arribem a Mauritània i abans que tot tenim un sentit record pel nostre amic i company Lorenzo Alberdias que ens va deixar recentment i qui va ser el pioner de la cooperació catalana a Mauritània. Tota la Caravana Solidària d'enguany li hem dedicat a la seva memòria però en arribar a aquest país no vam poder més que pensar en ell i agrair-li tota la feina realitzada. Gràcies Lorenzo!
Ha estat un trajecte llarg el que hem realitzat més de 500 km ens han permès arribar a Nouhadibou on hem entregat una bona part de material per a hospitals, cooperatives, taller mecànic i altres diferents projectes.
Tot passant per la zona central de la ciutat hem visualitzat una evident millora de la neteja dels carrers i això és degut al projecte dels camions d'escombraries que es va començar fa un parell d'anys.
Els bombers de la caravana han fet una visita al Parc de Bombers on hi han entregat roba ignifuga i la resta de components del grup han pogut visitar diferents projectes a la ciutat.
Cap al migdia hem fet la sortida cap a Nouhachot i quasi a quarts de deu del vespre hem arribat al camping on passarem la nit.
Demà ens espera una nova jornada!